“Carpe diem” a l’AMB

"No van rastrejar prou, i per tant, ara tocaria tornar a prohibir, però, evitant el cost que sigui tenir la cara de repressor que sempre critiquen en altres"

El comú dels mortals no vàrem pensar que el mes de juliol estaríem veient un rebrot de la pandèmia tan a prop nostre. Els nostres governants han estat criticats per les contradictòries imposicions que fins ara ens han fet intentant contrarestar les errades comeses en la gestió de la crisi sanitària. Tant més control cal després quanta més improvisació hi ha hagut abans.

Però ara els problemes s’acumulen. Limitar la mobilitat en el mes de juliol i després del temps de privacions no és el mateix que fer-ho el mes de març. No van rastrejar prou, i per tant, ara tocaria tornar a prohibir, però,  evitant al cost que sigui tenir la cara de repressor que sempre critiquen en altres, i en una reacció un xic naïf, han decidit recomanar, esperant que la gent es prengui en serio la necessitat de la prudència. Però sospito que ja estem massa desorientats entre gurús predictors, vidents de la catàstrofe i experts sanitaris de la darrera hora. Cert és que les mesures resulten en molts casos incomprensibles: si el principal contagi es dóna en els llocs tancats, perquè es permet la meitat de l’aforament en bars i restaurants al temps que es limiten les reunions, en el lloc que sigui, de més de 10 persones? Sí, ja sé que la crisi per al sector de la restauració ja fa temps que ha esdevingut insuportable, però per aquesta raó mai s’hauria d’haver produït el seu tancament, tot confiant també aleshores en la prudència de la gent, una prudència que pel que es veu en certs espais, ni està ni se l’espera. Sols ens supera la imprudència i la supèrbia dels que donen consignes a cop de la darrera teoria, com ho podria fer qualsevol de nosaltres, però amb la gran diferència del deure que a cadascú pertoca.

Fer esport, a les grans ciutats, és una complicació afegida. Poder passar esbufegant prop dels soferts vianants que en canvi són obligats a anar armats amb mascareta, indueix confusió, més encara si afegim que ens aconsellen no abandonar el domicili habitual. Si fins i tot l’alcaldessa de Barcelona roman aquí “de Rodríguez”, que ens queda per veure? De fet, Colau s’ha aventurat a dir que la recomanació és la que ha produït la reacció de diàspora. Ella, que creu que ocupar un habitatge és un exercici de llibertat i consciència!

No sé si aquest cop servirà recomanar mesures. En línia de principi un liberal així ho hauria de dir. Però, per resumir en el més visible, ensumant un nou confinament, la majoria dels que disposen d’una segona residència ha sortit corrents. “Si em confinen, que no sigui altre cop enmig de l’asfalt i sense altra contacte  amb el carrer que una finestra“, deuen haver pensat els que ahir col·lapsaven les carreteres. No ha servit per a res la recomanació. Potser mitja metròpoli ja no torna a casa fins setembre, i haurem de veure què suposa aquest moviment en relació amb el virus. Potser s’ha instal·lat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona una certa sensació de “carpe diem”.

 
 

Comentaris