Carod-Rovira tira la tovallola

"Ha comès errors, com tots els polítics, però sens dubte el seu viatge a Perpinyà va ser una errada tan grossa que si Catalunya fos un país normal hauria hagut d'abandonar la política"

El vicepresident de la Generalitat és, segurament encara, el polític més ben preparat que té Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). A ell es deuen, en gran part, els 23 diputats que el partit va aconseguir el 2003 i els 8 escons a Madrid del 2004. A Josep-Lluís Carod-Rovira també se li deu bona part del bagatge ideològic de la formació republicana i la seva connexió, avui feta miques, amb importants sectors de la intelligentsia catalana. Ha comès errors, com tots els polítics, però sens dubte el seu viatge a Perpinyà va ser una errada tan grossa que si Catalunya fos un país normal hauria hagut d'abandonar la política.

Qualsevol persona que el conegui personalment sap que té una excel·lent opinió de si mateix, i per això li ha costat molt entendre que el seu partit hagi decidit el seu relleu de manera definitiva i sense opció a fer marxa enrere. Fins ara, però, es resistia a acceptar la realitat i insinuava un retorn a la primera fila si ERC treu un mal resultat a les properes eleccions al Parlament. Alguns dels seus fidels s'expressaven en termes similars i anunciaven una nova albada després de la fosca nit puigcercocista. Parlaven en veu baixa d'un congrés extraordinari per passar comptes.

Però m'expliquen que aquest somni s'ha acabat. D'una banda, el mateix Carod ha interioritzat que el seu cicle polític arriba al final i ja ha activat els mecanismes per trobar una sortida digna. La gent que se l'estima parla d'una fundació. La gent que no se l'estima parla de l'Institut Ramon Llull o altres entitats que dependran del proper govern. Els seus fidels cada vegada són menys, reduïts a un petit pinyol. Guardant les formes i la cordialitat quan el tenen al davant, la majoria ha posat proa cap a Ernest Benach, l'únic vaixell de la flota carodiana que té possibilitats de plantar cara.

 
 

Comentaris