Carles Rahola

"Carles Rahola va arribar a la frontera de la Junquera però va recular cap a casa, ell no havia fet res, no tenia cap delicte de sang, havia ajudat a qui ho necessitava, gent de dretes o d'esquerres"

Aquesta és l' Acta oficial del Consell de guerra sumaríssim d'urgència celebrat contra Rahola i altres.

"En la plaza de Gerona, a primero de marzo de mil novecientos treinta y nueve. Tercer Año Triunfal. Reunido el Consejo de Guerra Permanente nº 3 de Cataluña, en el Salón de actos de la Audiencia Provincial, para ver y fallar las causas acumuladas, seguidas por el procedimiento sumarísimo de urgencia, y por el supuesto delito de rebelión militar contra Juan Gimbernat Padrosa, Agustín Armengol Mateu, Francisco Giménez Gutiérrez, José Díaz Guerra Calabuig, Jacinto Grau Batlle, Juan Lorenzo Alcalde, José Caps (sic) Nonell y Carlos Rahola Llorens, todos los cuales asisten a este acto."

Aquest text és de la sentència dictada pel Consell de Guerra Sumaríssim d'urgència contra Carles Rahola:

"6º CARLOS RAHOLA LLORENS, de 58 años de edad, casado, funcionario, natural de Cadaqués y vecino de Gerona, hijo de Fernando y Carolina.- Uno de los más destacados separatistas de Gerona, colaborador asiduo del diario separatista de esta localidad L'Autonomista en el que escribió artículos literarios e históricos y últimamente otros de carácter político, en los que alentaba a las masas a prolongar inútilmente su resistencia. Entre estos artículos figuran los titulados "Contra el invasor", "Refugios y jardines" y "El heroísmo". Influyente entre los elementos marxistas, favoreció a determinadas personas de derechas. Distinguió con su particular animosidad a los italianos y alemanes."

"Contra l'invasor" (1938) és un dels textos en que es basa la sentència: "L'escultura de Blai representa el gironí, el català, dempeus contra aquella i contra totes les invasions. Contra la d'ara, també. Contra la dels italians i els alemanys que trepitgen el sòl sagrat de la pàtria immortal i profanen, amb llurs avions de mort, el nostre cel d'una blavor immaculada, altíssim dosser d'homes que posen el sentiment de pàtria i de llibertat per damunt de tot."

"Refugis i jardins" (1938 publicat a l'Autonomista)

"S'acabarà un dia, tard o aviat, la guerra interminable: s'acabarà amb la victòria de l'Espanya republicana i democràtica, germana de França i de tots aquells altres pobles que senten, per damunt de tot, la dignitat d'ésser lliures. I aleshores, en lloc dels refugis que rememoren -en plena civilització!-, èpoques de terror i de salvatgisme refinat, hom tornarà a construir en aquesta "terra de gestes i beutat" que és Girona Immortal, nous Jardins de la infància, sense plànyer-hi res per als infants... i per aquells altres infants que són els vellets. Tornaran a jugar llavors els petits al sol, sobre la sorra neta, enmig de flors i arbusts.

Hi haurà uns llibres a mà per als més grandets. Regnaran a la nostra terra pau, justícia, llibertat i treball. I hom recordarà de tant en tant aquesta nova guerra d'invasió dels pobles d'Ibèria com un d'aquells pesombres esgarrifosos que no han de tornar més".

Carles Rahola va arribar a la frontera de la Junquera però va recular cap a casa, ell no havia fet res, no tenia cap delicte de sang, havia ajudat a qui ho necessitava, gent de dretes o d'esquerres (com recull la sentència).

Per aquestes paraules que heu llegit va ser condemnat a mort, molts gironins hem trigat molts anys a saber d'aquest home bo i savi. Avui 75 anys després d'aquesta sentència vergonyant el recordem i esperem que pugui ser revocada. Per justícia, només això.

 
 

Comentaris