Dia a munt, dia a vall, tot apunta que serà d’aquí a un any quan es dissolgui el Parlament per convocar eleccions. Si bé és veritat que els partits – i els governs- estan permanentment en campanya electoral, ara arriba l’hora de posar tota la carn a la graella. Això ho tenen clar tots, però encara més els que estrenen candidat. A les properes eleccions, entre els partits amb representació parlamentària, seran tres com a mínim els que canviïn el cap de cartell.
El PP s’ha avançat a la resta de partits a l’hora de llançar la candidatura d’Alícia Sánchez Camacho. De la mà de Mariano Rajoy va aterrar a la presidència de la seva formació i junts han començat aquesta cursa. Sánchez Camacho ja fa temps que va deixar de ser una promesa per la renovació dels populars per passar a ser una de les poques cares conegudes del PPC a Madrid. Fins ara ha tingut dos condicionats molt importants: no tenir un escó al Parlament i no tenir tot el partit com un sol home al seu darrera.
Una altra de les altres cares noves serà la de Joan Puigcercós, que finalment s’ha decidit a ser el candidat d’Esquerra Republicana a la presidència de la Generalitat. Puigcercós ha fet de tot a Esquerra, sobretot manar, però ara haurà de substituir el gran candidat de la formació, l’home que l’ha portat als millors resultats de la seva història. Caldrà veure com responen els electors a aquest canvi i a l’estratègia política de la formació els darrers anys.
Finalment Iniciativa per Catalunya també ha donat l’alternativa a una nova generació. Primer ho va fer en la direcció del partit i ara arribarà el torn de fer-ho en les llistes electorals. Joan Herrera ha tingut un paper destacat en el congrés del diputats els últims anys i disposa de la notorietat suficient per ocupar aquest lloc amb garanties. A més a més, no està desgastat per una gestió de govern de la qual no se’l pot responsabilitzar.
La conclusió és que fins i tot aquells que es presenten com a renovadors han optat per recorre a polítics que porten temps en l’estructura dels partits i que han marcat, poc o molt, la seva línia. Alguna cosa hauran de fer si volen convèncer els desencantats i als emprenyats de què val la pena fer-los confiança.
