Cap a la candidatura unitària

"Anar cada partit per la seva banda és situar-se en el marc mental de sempre, és a dir en l'autonomista"

En el camp sobiranista ha aparegut aquests dies la discussió sobre si és millor una llista sobiranista unitària, o bé fer llistes de partit com sempre i que aquests concorrin per separat. Si del que es tracta és de fer unes eleccions plebiscitàries per aconseguir la independència, és evident que és l'hora de la unitat, més que mai. La transversalitat s'ha demostrat una aposta d'èxit en el que portem de procés sobiranista, com es va veure en la manifestació del 2012, la Via Catalana del 2013 i la V del 2014. Van tenir una repercussió política tremenda, fins al punt que han canviat els paràmetres polítics del país. Alguns contraris a la llista de país argumenten que es perden electors dels flancs, especialment per l'esquerra amb l'ascens de Podemos. Però aquesta és una anàlisi simplista, perquè la dinàmica política indica tot el contrari. El sobiranisme guanyarà àmpliament les eleccions si hi imposa el seu marc mental, si força que els comicis siguin entesos com unes plebiscitàries sobre la independència. I això no hi ha altra manera de fer-ho com no sigui amb una llista de país que deixi clara aquesta excepcionalitat històrica. Els partits unionistes s'hauran de referir a aquest marc polític. Anar tothom per la seva banda és situar-se en el marc mental de sempre, és a dir en l'autonomista, i per tant jugar en el terreny de joc de les formacions amb dependència estatal. És per això que en els propers dies veureu tanta pressió mediàtica contra la llista de país, és un pas de gegant cap a la independència.

 
 

Comentaris