Aquesta campanya electoral espanyola no té cap paral·lel a Europa. Tot gira a l’entorn de Vox sense que hi hagi un debat polític al respecte, ni una mínima reflexió intel·lectual sobre les conseqüències. Tant és així que a Santiago Abascal no li cal arriscar; en general va sobre segur a llocs que li són sociològicament favorables i amb aforaments desbordats. No té necessitat d’esforçar-se ni tan sols per ocupar una cadira al debat de la televisió perquè el PSOE s’esforça a proporcionar-li una cadira que visualitzi icònicament el trifachito potencial.
Però és que fins i tot els competidors de Vox, que són PP i Ciudadanos, no gosen criticar-los en cap míting, no sigui que els propis electors fachitos s’enfadin i els abandonin en massa, posseïts per la fúria de la Reconquesta. I com que no poden atacar-los opten pel martirologi mediàtic, aviam si se’ls concedeix l’absolució mística dels seus pecats de derechita cobarde. D’aquí la candidata marquesa -envoltada de mossos, òbviament- fent-se insultar a la UAB i el candidat Rivera buscant que l’escridassin a Errenteria protegit per l’Ertzantza. Que canti molt, i que canti cara a Vox.
Encara falten molts dies per les eleccions i no sabem on poden arribar. O sigui que sort que la Festa dels Súpers i la Fira de la Ratafia ja han passat.
