L’escàndol dels àudios de Corinna sobre Joan Carles I és monumental. Sorprenen algunes revelacions de l’amant del rei emèrit, i moltes d’altres ja se sabien, però el testimoni i les declaracions en primera persona són del tot determinants. O haurien de ser-ho en un país normal. “El Rei no distingeix el què és legal del què no ho és”, és una de les frases més reveladores que pronuncia Corinna davant de José Villarejo i Juan Vilallonga. Aquests àudios suposen un cop dur a la monarquia espanyola, que acabarà caient, tard o d’hora. De fet, ja s’ha esquerdat definitivament el culte a la personalitat, com ho demostra el fet que fa uns anys era impensable que res semblant es publiqués als mitjans de comunicació.
És indignant que qui va ser cap d’Estat durant 39 anys s’hagi comportat d’aquesta manera, i amb tanta impunitat. Com també ho és el fet que un jutge del Tribunal Suprem actuï tan arbitràriament que finalment hagin d’intervenir els tribunals d’altres països europeus per fer justícia. Un país que accepta aquest tipus de funcionaments no pot acabar bé. Les institucions podrides de l’Estat menteixen i manipulen constantment, pràcticament com a ‘modus operandi’. Però això no és nou. La primera gran mentida de la suposada democràcia espanyola va ser la transició. I “de aquellos polvos, estos lodos“, que diu el refrany castellà.
Amb l’ajuda de Corinna, Joan Carles I i Pablo Llarena aquesta ha estat una gran setmana per a la imatge d’Espanya. Una monarquia absolutament debilitada i cada vegada més desprestigiada. Una justícia que fa riure, alhora que emprenya, a Europa. I tot és un no parar de sumar punts que fan d’Espanya un autèntic país de fireta.
