CAMPANYA SOBRE CAMPANYA

"Els cartells contra la prostitució obliden que els clients, havent pagat, se senten tranquils i en paus"

El sempre ocurrent Ajuntament de Barcelona prepara una campanya contra la prostitució. O, més ben dit, a favor de la mala consciència dels clients de les prostitutes. Segons va anunciar la regidora de Seguretat, la senyora Assumpta Escarp, la campanya consistirà en uns grans cartells amb frases que apel•lin al poder de seducció masculí, remarcant la idea que, si un s'ho treballa bé, potser acabarà lligant i no li caldrà recórrer als serveis de les dones públiques. Per absurda que soni la iniciativa, cal remarcar que té antecedents: una campanya a Madrid, amb l'eslògan Perquè tu pagues existeix la prostitució, i una altra a Sevilla, que preguntava Tan poc vals que has de pagar? Ja s'entén que la idea és culpabilitzar el client de la situació en què es troba la dona que es prostitueix: però obliden que, per una banda, no totes les prostitutes treballen obligades ni coaccionades, sinó que moltes trien motu proprio exercir l'ofici. I, per l'altre, cal suposar que els seus clients, havent pagat, no tan sols no se senten culpables sinó tranquils i en paus, com en qualsevol transacció comercial: qui paga descansa, diu la dita. Això deu resultar mal d'entendre per a les paternalistes mentalitats dels responsables d'aquesta mena de campanyes, però resulta que la condició humana té aquestes coses. Pel que fa a l'ocurrència de dissuadir els usuaris d'aquesta mena de serveis amb la idea que provin de lligar, no farem comentaris. Naturalment que s'ha de fer tot el que es pugui per regular el món de la prostitució i depurar-lo de màfies i pràctiques d'explotació i d'esclavatge: però abans cal tenir una idea, ni que sigui aproximada, del món en què un viu.

De tota manera, el premi d'honor a la iniciativa de comunicació més marciana (sobretot, per la seva justificació) se l'enduu la Junta d'Extremadura, que ha posat en circulació la campanya El placer está en tus manos, amb un cost de catorze mil euros, amb l'objectiu de "fomentar l'autoexploració sexual i l'autoaprenentatge del plaer" entre els joves de la comunitat: dit d'una altra manera, per ensenyar-los a fer-se palles. Aquesta era una pràctica que els i les adolescents solien aprendre pel seu compte, però es veu que ara necessiten l'assistència de les administracions. Amb tot, com dic, el millor són els motius que, segons el Consejo de la Juventud extremeny, justifiquen tal campanya: entre d'altres, "facilitar l'adquisició, desenvolupament i interiorització d'hàbits saludables, autoestima i seguretat, i la seva posada en pràctica a través de l'autoexploració sexual i l'autoconeixement eròtic des d'una perspectiva feminista".

Ja sé que sembla un acudit, però és del tot real. En vista del puixant interès que mostren algunes administracions per regular els baixos de la ciutadania, i sobretot del to i la manera en què ho fan, la lectura proposada d'avui no pot ser altra que Les mamelles de Tirèsies, de Guillaume Apollinaire. El títol fa esment al tema que tant sembla il•lusionar a alguns honorables servidors de la cosa pública i, com les campanyes que ells organitzen, es tracta d'una peça mestra del surrealisme. Segurament hi trobaran a faltar la perspectiva feminista, però és que ningú és perfecte.

 
 

Comentaris