Calma, d'acord, però què més?

"Amb un Govern a l'exili i a la presó, amb presos polítics en vaga de fam i amb la constant amenaça d'un nou 155, el carrer demana unitat i estratègia"

El desembarcament del govern de Pedro Sánchez a Barcelona precisament el 21 de desembre no és només una provocació. Té també una clara intenció d'humiliació i de sotmetiment. De deixar clar qui mana. I és contra això que s'està revoltant una bona part de la societat catalana. De fet, ja són nombrosos els col·lectius que han organitzat mobilitzacions per protestar contra la celebració del Consell de Ministres a la capital de Catalunya. Les crides a la calma s'han anat succeint durant aquests darrers dies, des d'associacions de comerciants a partits polítics.

 

I sens dubte que cal mantenir la calma i no moure's de la línia de la revindicació pacífica i sense cap mena de violència, però les entitats sobiranistes i els partits independentistes haurien de fer alguna cosa més que això. Prendre la iniciativa. És imprescindible un lideratge, algú que es posi al capdavant i canalitzi tota aquesta ràbia i indignació que s'ha instal·lat entre molts catalans, que han vist com un Estat que s'anomena democràtic actuava sense límits tot i l'absència de violència. 

 

 

Què hem de fer el 21 de desembre? Segur que és una de les preguntes que més hem escoltat en els darrers dies. Amb un Govern a l'exili i a la presó, amb presos polítics en vaga de fam, amb la constant amenaça d'una nova aplicació de l'article 155 de la Constitució, i mentre alguns grups comencen a exigir la il·legalització dels partits independentistes, el carrer demana unitat i estratègia. Guanyadora, si pot ser. Però una.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?