La caixa d’eines

"Les pròximes setmanes centenars, potser milers de milions d’éssers humans arreu del món veurem fins on pot arribar –si es vol– el poder dels estats"

S’ha explicat moltes vegades que l’evolució històrica del capitalisme ha desplaçat el centre de gravetat del poder real al món. Allà on abans manaven els estats, és a dir la política, ara mana una cosa molt més etèria i difícil d’identificar, que denominem “l’economia”, o sigui les grans corporacions, els grans fons d’inversió mundials, i les institucions que, com l’FMI, tradueixen aquests interessos en instruccions als estats, és a dir als polítics escollits democràticament. En aquest esquema, i dit d’una manera crua, quan escollim governs en realitat estem triant a qui li tocarà obeir les instruccions dels que manen de debò (que són uns senyors i senyores, sobretot senyors, que, òbviament, no passen per les urnes). Simplifico? Sí, això és un article curt. Però no m’equivoco.

Aquest repartiment de papers, però, també pot patir episodis disruptius, com la pandèmia del COVID-19. De sobte, es fa evident la caixa d’eines que és el poder estatal, i els ciutadans del món redescobrim que els governs, si volen i ho consideren necessari per afrontar una crisi extrema, no només poden confiscar plantes hoteleres per medicalitzar-les, aturar el transport o confinar la població a casa seva, sinó que podrien arribar a nacionalitzar sectors estratègics i prendre el control total de l’economia, cosa que demostra que a caixa d’eines del poder estatal continua essent la de sempre. Que estigui amagada a les golfes i plena de pols no vol dir que no hi sigui.

 

Les pròximes setmanes centenars, potser milers de milions d’éssers humans arreu del món veurem fins on pot arribar –si es vol– el poder dels estats, artefacte històric de la sobirania popular. Després, les coses tornaran on eren i el centre de gravetat del poder real es tornarà a desplaçar cap a despatxos que no controlem i ni tan sols sabem que existeixen. Però quan tot això hagi passat faríem bé de no oblidar que sí, que la política pública té eines i que no cal esperar una desgràcia planetària per fer-les servir. Si es pot utilitzar el poder democràtic per tancar un país, també es pot usar per aturar els desnonaments i garantir un habitatge digne a tothom, per posar només un exemple. Només cal voler-ho fer de debò.

 

Comentaris