A hores d’ara l’aplicació del 155 ha deixat de ser una amenaça contra les institucions catalanes per passar a convertir-se en una subhasta electoral de cara a la majoria dels electors espanyols, els que van del centreesquerra a l’extrema dreta. Parlant en plata, Catalunya ha perdut el dret a l’autogovern. Ja no és necessari fonamentar la decisió en res, només cal escalfar qualsevol míting de PP, Ciutadans, Vox o, des d’ara, també de la franja més espanyolista del PSOE. El 155 contra els catalans és el nou xec nadó, l’oferta estrella per seduir els indecisos.
L’Espanya del café para todos cau a trossos. 400 mil andalusos han votat, directament, per la supressió de les comunitats autònomes, inclosa la seva, i la majoria dels electors han dipositat alguna papereta que inclou la supressió indefinida de l’autogovern de Catalunya. Fa quaranta anys Andalusia va torpedinar la relació bilateral de Catalunya i Euskadi amb l’estat i ara lidera la regressió centralitzadora. Madrid sempre hi guanya.
L’independentisme català ha de recuperar urgentment l’estratègia conjunta per fer front a un segon 155 que s’ha convertit en la promesa talismà per guanyar les eleccions a Espanya. Perquè si no es reacciona amb contundència i unitat la pròxima vegada cauran els Mossos, TV3 i l’escola.
