Fa uns dies, en un moment singular del matí, l’hora d’obrir la finestra, espolsar la camisa de dormir, estirar els braços i badallar, la senyora Norma Duval, va pensar mig endormiscada: “S’acaba l’estiu. Necessito calerons. Vendré a bon preu l’exclusiva del meu divorci a la revista ¡Hola! Així aniré tirant fins Nadal”.
Un moment semblant de lucidesa vital l’experimentaren la mateixa setmana el torero Rafa Camino i la senyora Natalia Álvarez en oferir a les revistes mundanes la notícia de la separació. La senyora Maria José Suárez seguí el mateix camí en anunciar a la premsa que es reconciliava amb el tenista Feliciano López.
Hi ha diverses tarifes fixades pel nivell de fama assolit pels personatges. Hom les pot calcular d’acord amb el tracte atorgat a aquestes mercaderies comprades pels setmanaris del cor. La senyora Duval mereix portada i tretze planes pel cap baix; el torero i la senyora Álvarez amb dues pàgines passen; i el tenista López i la senyora Suárez no costen tan cars, o potser són dels que encara paguen. Cada reconciliació i cada divorci són un negoci.
No ens hem d’escandalitzar per aquestes amenitats de la premsa decorativa i de divagació. Trobem la tafaneria en les arrels més pregones del periodisme. Tobies Peucer, autor de la primera tesi doctoral sobre periòdics que es va llegir al món (Leipzig, 1690), invocà a un clàssic del segle abans de Crist, Ciceró, per explicar el gust que ja tenien les publicacions primerenques per aquest gènere tan delicat. Deia Ciceró, i ho reblava Peucer, que amb les trifulgues dels personatges “l’esperit queda sadollat pel plaer d’una lectura altament amena.”
El dia de la Mercè les dues televisions públiques que hi ha a Catalunya, TVE i TV3, emetran ensems un llargmetratge dedicat als 50 anys de l’obertura a Barcelona dels primers estudis. Vaig assistir a la presentació del documental. S’hi donen dades interessants. El primer èxit d’audiència fou el casament de Balduí i Fabiola. El programa més popular era “Reina por un dia” presentat per Mario Cabré, el play-boy català més genuí. El producte més discutit fou aquell “Camaleó” que confonia ficció i realitat a propòsit d’un cop d’Estat a Rússia. La primera incursió d’un intel•lectual en la televisió “rosa” fou quan Josep Pla digué a Soler Serrano: “Em trobo bé. Sóc solter.”
