Cada divorci és un negoci

"Hi ha diverses tarifes fixades pel nivell de fama assolit pels personatges"

Fa uns dies, en un moment singular del matí, l'hora d'obrir la finestra, espolsar la camisa de dormir, estirar els braços i badallar, la senyora Norma Duval, va pensar mig endormiscada: "S'acaba l'estiu. Necessito calerons. Vendré a bon preu l'exclusiva del meu divorci a la revista ¡Hola! Així aniré tirant fins Nadal".

Un moment semblant de lucidesa vital l'experimentaren la mateixa setmana el torero Rafa Camino i la senyora Natalia Álvarez en oferir a les revistes mundanes la notícia de la separació. La senyora Maria José Suárez seguí el mateix camí en anunciar a la premsa que es reconciliava amb el tenista Feliciano López.

Hi ha diverses tarifes fixades pel nivell de fama assolit pels personatges. Hom les pot calcular d'acord amb el tracte atorgat a aquestes mercaderies comprades pels setmanaris del cor. La senyora Duval mereix portada i tretze planes pel cap baix; el torero i la senyora Álvarez amb dues pàgines passen; i el tenista López i la senyora Suárez no costen tan cars, o potser són dels que encara paguen. Cada reconciliació i cada divorci són un negoci.

No ens hem d'escandalitzar per aquestes amenitats de la premsa decorativa i de divagació. Trobem la tafaneria en les arrels més pregones del periodisme. Tobies Peucer, autor de la primera tesi doctoral sobre periòdics que es va llegir al món (Leipzig, 1690), invocà a un clàssic del segle abans de Crist, Ciceró, per explicar el gust que ja tenien les publicacions primerenques per aquest gènere tan delicat. Deia Ciceró, i ho reblava Peucer, que amb les trifulgues dels personatges "l'esperit queda sadollat pel plaer d'una lectura altament amena."

El dia de la Mercè les dues televisions públiques que hi ha a Catalunya, TVE i TV3, emetran ensems un llargmetratge dedicat als 50 anys de l'obertura a Barcelona dels primers estudis. Vaig assistir a la presentació del documental. S'hi donen dades interessants. El primer èxit d'audiència fou el casament de Balduí i Fabiola. El programa més popular era "Reina por un dia" presentat per Mario Cabré, el play-boy català més genuí. El producte més discutit fou aquell "Camaleó" que confonia ficció i realitat a propòsit d'un cop d'Estat a Rússia. La primera incursió d'un intel•lectual en la televisió "rosa" fou quan Josep Pla digué a Soler Serrano: "Em trobo bé. Sóc solter."

 
 

Comentaris