C, de Consulta

"Abandono el silenci.

la boca escup paraules,
i parlo, parlo, parlo.

què hi fa el que digui!

retorno a l'oceà dels mots banals
i tempto un horitzó sense naufragis.

m'esperen els miracles
a mig sopar
".

(Francesc Garriga Barata, Camins de Serp)
 

Que tothom estigui tranquil! Els catalans no estem sols a l'hora de complicar-nos la vida, embolicar-nos, crear imaginaris i defensar missions impossibles, encara que només sigui escopint paraules per advertir que l'apocalipsi està a tocar. Només com a punt d'exemple i, evidentment, salvant les distàncies, la revista Time es fa ressò de l'enrenou que ha suposat a Suècia el fet que Ikea hagi decidit substituir la seva tradicional tipografia Futura per una altra que els seus responsables de màrqueting consideren més funcional, la Verdana. Ha estat tot un xoc per als suecs que, en veure el catàleg 2010, han tombat angoixats cridant a la rebel•lió a través de la xarxa, demanant a crits a Ikea que es desdigui. La Futura d'Ikea és ja, per a ells, un símbol nacional.

A casa nostra, la consulta popular per la independència de Catalunya, que s'ha de celebrar aquest diumenge a Arenys de Munt, també s'ha convertit en una qüestió d'Estat, ara que sembla que els nostres líders polítics s'han decidit a aparcar la picabaralla sobre la manifestació per la sentència de l'Estatut del Tribunal Constitucional. El debat és pervers, sobretot si es té en compte que hi ha dirigents polítics que en privat t'asseguren que se n'està fent un gra massa i, en canvi, arenguen els auditors fent-ne el seu principal motiu d'existència. Sent com és, aquest, un tema gairebé líric, la seva actitud és gairebé com la d'un militant disposat a tornar a les trinxeres, si és que hi han estat mai, fent les mil i una filigranes. Compte, però, perquè aquest doble llenguatge ens fa més mal que bé i, a voltes, un es pot trobar encadenat en l'absurd joc de les paraules per no haver sabut mesurar adequadament l'oportunitat política.

Evidentment, les "estretors de les postures democràtiques d'Espanya" (com deia ahir el secretari general d'ERC, Joan Ridao) són només el producte de la por d'Espanya a una resposta positiva a una consulta d'allò més mansueta. Al llençar-nos per sobre la cavalleria de l'advocacia de l'Estat per frenar aquesta iniciativa només han provocat allò que tant temien: una reacció en cadena.

 
 

Comentaris