Brossa, de nou

Si es reconeix la figura de Joan Brossa és essencialment pel seu vessant com a poeta, però Brossa no només viva de versos, sinó que també, a banda de l’obra plàstica, es transmutava i demostrava que era un autèntic creador transversal: pròlegs, entrevistes, textos assagístics sobre la seva creació poètica i, encara més, textos de creació. No en va, Brossa és un dels fundadors del grup artístic «Dau al Set», que no destacaven precisament per voler marcar fronteres entre els gèneres artístics. Tal com passa amb els gèneres literaris, que es poden concebre com a compartiments contigus i comunicats, però mai compartiments estancs, independents i aïllats els uns dels altres, les altres arts eren concebudes per als avantguardistes com a diverses expressions del terme «art».

La prova de tot plegat és que Brossa va escriure bona part d’aquests textos, que ara veuen la llum per primera vegada recollits en un sol volum, i sempre els va concebre com a un eix més de la seva creació. De fet, no tots els textos que es publiquen són inèdits, sinó ben al contrari: «Vivarium» recull els articles escrits entre 1944 i 1971; «Anafil», de 1971 a 1986; «Anafil 2», de 1986 a 1993; i «Anafil 3» els del 1994 a 1997. Lluny de ser una simple reedició, s’han confegit aquests textos i s’hi han sumat els inèdits; cal dir que per a l’edició s’ha primat per la cronicitat dels articles.

Cal felicitar Bordons per la feina feta, i per l’àmplia introducció que fa al volum, però també la tasca de La Magrana i de la Fundació Joan Brossa per brindar una oportunitat als lectors que desconeixen Brossa —i als que el coneixen, també— i aprofundir en l’espai creatiu de l’artista barceloní. Amb aquest volum, no es deixa perdre ni un bri del seu univers creatiu.