D’aquí a una setmana es faran les eleccions al Col•legi de Periodistes de Catalunya (CPC). Es presenten dues candidatures, una de continuista amb la feina feta per l’actual junta i que encapçala el periodista Josep Maria Martí sota el lema “Un Col•legi útil per a tothom”, i una altra que lidera Salvador Cot i que es presenta com a renovadora amb el reclam de “Guanya el periodisme”. M’ha costat decidir-me a escriure sobre les eleccions al CPC per una mena de fals pudor, però si hem parlat de les eleccions a altres col•legis professionals –el de metges recentment o fa una mica més al d’advocats- tampoc tindria molt sentit no fer-ho del propi, i més quan el que està en discussió no és poca cosa.
En una confrontació com aquesta sempre hi ha un primer criteri per prendre posició, i és mirar d’identificar quins són els teus. Si és per amistat personal, podria dir que hi ha membres de les dues candidatures que conec i valoro tant personalment com professionalment. Si és pel programa, valoro propostes de les dues candidatures però també trobo oblits imperdonables als programes que presenten uns i altres tot i que comptat i debatut reconec que tendeixo més cap a les propostes que fa la llista renovadora. Però totes aquestes consideracions han passat a un segon terme quan la campanya electoral s’ha centrat en unes greus acusacions creuades entre els uns i els altres. La llista de “Guanya el periodisme” ha denunciat suposades irregularitats a la gestió dels últims anys del col•legi i “Un Col•legi per a tothom” els ha acusat de manipulació.
El Singular Digital s’ha dirigit als dos candidats per demanar-los una entrevista en al qual podran explicar quin és el seu punt de vista sobre el paper avui del periodisme i del periodista, on podran explicar les seves propostes i on els demanarem també que justifiquin les seves acusacions i els oferirem la possibilitat d’explicar-se. Espero que acceptin.
Una mesura que determina la qualitat democràtica de tota societat és l’estat de salut dels seus mitjans de comunicació. Afortunadament el futur del periodisme català no depèn de qui sigui el degà del CPC, però ajuda, i les picabaralles que estan sortint a la llum demostra que alguna cosa estem fem malament.
