Josep Borrell no és un inculte. És enginyer aeronàutic i té un doctorat a la Complutense de Madrid. També té un màster a Stanford, malgrat que, a vegades, els màsters aporten més currículum que coneixement. És una persona viscuda, amb experiència en la política espanyola, europea i mundial. Parla idiomes i ha tingut l’honor de treballar i compartir reunions amb algunes de les personalitats polítiques més interessants (i intel·ligents) del continent. Em consta que sap història i que és un treballador constant i ambiciós, cosa que, de ben segur, l’ha fet progressar i ampliar els seus coneixements. A més, sembla un bon lector, cosa que, de ben segur, haurà ampliat la seva cultura i eixamplat els seus límits mentals. És impossible que algú que fa tants anys que es dedica a la política a nivell internacional no sigui un erudit. Una persona culta, en definitiva. Per tant, quan aquest senyor decideix visitar el president del Níger vestit d’explorador pijo-progre, no és per falta de coneixement.
No ho fa perquè pensi que el president del Níger va despullat i amb una llança i, per tant, ell ha d’anar disfressat d’una mena de Livingstone polit. Borrell té prou cultura i experiència internacional per saber que el president d’un país africà porta vestit i corbata. És una qüestió de superioritat, en realitat. La sensació, absolutament profunda i personal, que ell i la seva cultura estan per sobre d’un senyor del Níger. La idea preconcebuda que Àfrica és menys que Europa. Ni millor ni pitjor. Però una mica pitjor. Una mica menys civilitzada. Per això la roba apropiada per anar a veure aquests selvàtics és el vestit d’explorador. El missatge que Borrell va llançar amb la seva indumentària era eloqüent. Nosaltres som una cosa i vosaltres, en sou una altra. Nosaltres, quan ens reunim, ens posem corbata perquè estem entre iguals. Però quan venim a l’Àfrica ens vestim de manera especial perquè sou gent diferent. No sou com nosaltres.
Si fos un cas aïllat encara podríem atribuir l’escena a un error de protocol. Però resulta que no fa pas gaire va dir que els americans només havien “matado a cuatro indios”. La frase és d’un racisme tan bèstia que dóna sentit al fet de vestir-se d’explorador per anar a l’Àfrica. És una declaració tan salvatge que ajuda a dissenyar el personatge. Un senyor que exhibeix una superioritat moral i cultural abassegadora. Que s’esforça a demostrar que està per sobre d’aquells que no són o que no pensen com ell. Que menysté el genocidi contra els indis americans o que amenaça els catalans amb una desinfecció. Paraules textuals. No és un ignorant o un inculte. No es vesteix d’explorador perquè és tan tonto que no sap que a l’Àfrica porten corbata. És una persona inteligent que menysprea els altres, en general. Aquells que no són com ell o que no pensen com ell.
Gent així, ben lluny.
