Acaba de sortir el Centre d’Estudis d’Opinió elaborat per la Generalitat i cada cop que surt un d’aquests estudis d’opinió no puc evitar recordar la difícil relació que els Borbons tenen amb els estudis d’opinió. És veritat que la seva cadira (el seu tron, per ser precís) no depèn de si algú els vota o no. Amb el vistiplau d’un dictador (genocida encara que no agradi a la Mesa del Senat) en tenen més que suficient per ser “caps d’Estat”. Però malgrat que les urnes ni els hi van ni els hi venen (ni les catalanes i les d’enlloc) els Borbons pateixen per l’opinió que el populatxo té d’ells.
Potser no ho recordeu, però en 2014 es va saber que la Casa Reial encarregava (encarrega?) sondejos d’opinió secrets. Cada quinze dies! Era l’època de Corinna, els elefants i Urdangarin i algú al palau estava preocupat i va decidir prendre el pols a l’opinió ciutadana a càrrec de l’erari reial. La cosa es va descobrir perquè, al final, diguin el que diguin les enquestes, són Borbons. La qüestió va sortir a la llum quan la mateixa Casa Reial (no se sap des de quina habitació, potser el vàter) va filtrar a la premsa uns suposats bons resultats de les enquestes secretes, rollo: “Mireu: hem fet una enquesta secreta i traiem bona nota”. Alguns mitjans, trasters resclosits de la Casa Reial, van publicar la bona nova. Però altres van dir: “Ajá! Una enquesta secreta! Volem veure les dades”. Doncs no: les dades és que el Mataelefantes és molt “campechano” i el Preparao està gairebé preparat. Ignacio Escolar es preguntava: “És un sondeig públic però secret. El financia la Casa Reial amb fons que surten de les nostres butxaques però els seus resultats són privats. Dubto que sigui un sondeig barat”. La Casa és gran, Nachete!
La qüestió és que el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha preguntat quinze vegades als espanyols sobre el seu rei, la monarquia i tot plegat. Al 94 els Borbons van tornar a casa amb un bon 7,46. Al 98 van afluixar una mica i van caure al 6,86. Però el 2013 es van fotre una bona nata i van treure un 3,68. Van tornar a preguntar el 2014 (3,72). Veient com anaven les coses i sense tenir clar que el Preparao ja estigués preparat (però segurs que l’altre ja no donava més de si) el juliol de 2014 vam tenir abdicació i coronació. Van preguntar un cop més, el 2015 (4,34) i mai més. “Haz como yo, y no te metas en demoscopias!”.
Segueixen les enquestes secretes? És possible. Total, paga el populatxo. Però el que si queda clar que el Borbó fill va aprendre algunes nocions de sociologia del seu pare. Com ens recorda l’hemeroteca crítica de Media.cat, en 2012 El Periódico de Catalunya (un altre “quarto de mals endreços”) difonia acríticament una d’aquelles enquestes secretes de la Casa Real. “Segons fonts de la Zarzuela (…) la carta que el Rei va publicar a internet després de la Diada per criticar els independentistes li va procurar un augment considerable de la seva popularitat entre els espanyols”. Imagino al Borbó trucant a Corinna tot cofoi després d’haver descobert el secret demoscòpic de la popularitat: “Espérame querida, que atizo unos catalanes y nos vamos de ‘campamentos’ a Botswana”. Qui sap, si darrere la porta hi havia el Preparao escoltant. Potser és d’aquí d’on plora la criatura.
