De bones pràctiques

"És absolutament fals que aquest avantprojecte de llei obri la porta a més externalització de serveis públics"

Una de les múltiples raons per la qual defenso inequívocament la independència és perquè crec fermament que el republicanisme és la millor forma de govern per servir a les persones. En la línia d’aquest pensament, un govern republicà té l’obligació de servir tan bé com pot l’interès general, altrament dit el bé comú. És més, un govern que no té interioritzada aquesta condició a l’hora de prendre qualsevol decisió perd tot sentit. I quan existeixen divergències sobre una qüestió o decisió, el més sensat és debatre-la i consensuar-la en tots els espais adients, de forma ètica i civilitzada. És de sentit comú, oi? Doncs avui més que mai cal recordar-ho.

Feta aquesta observació, de la mateixa manera que els ciutadans hem de ser molt crítics amb els nostres governs, és molt saludable, pel conjunt de la societat, fer-ho amb un mínim de rigor i no caure sistemàticament en la demagògia. Això també vol dir que cal saber valorar en la seva justa mesura les bones iniciatives que emanen del poder executiu. Un bon exemple és el que ha passat aquests dies amb la batejada “Llei Aragonès”, un avantprojecte de llei que es va començar a gestar amb el Conseller Romeva, avui empresonat per haver posat urnes. Hem assistit a accions teatralitzades que no aporten absolutament res, menys encara quan el partit polític que les impulsa no ha presentat cap esmena al projecte de llei, ni ha participat en les reunions de la ponència de la llei on s’estan debatent les esmenes presentades per tots els grups parlamentaris.

D’entrada, és absolutament fals que aquest avantprojecte de llei obri la porta a més externalització de serveis públics. El seu propòsit és regular d’una forma millor i més transparent els processos de licitació d’aquells serveis que ja s’externalitzen, fent valer els criteris qualitatius per sobre del preu, que és la veritable arma de les grans corporacions i de les empreses que exploten els seus treballadors. Això és especialment rellevant en un país on el compliment de requisits qualitatius i el sentit de responsabilitat envers la prestació de serveis que tenen les grans corporacions és especialment qüestionable. De fet, la llei vol dotar l’administració de més control sobre les empreses que no compleixen amb les exigències establertes.

En efecte, si la Generalitat considera que no es compleixen els serveis amb l’exigència qualitativa promesa, es reserva el dret de revocar el contracte. Això obliga els contractistes a oferir els serveis de forma més responsable, la qual cosa beneficia sense dubte els ciutadans que reben els serveis. Això va en la línia de servir l’interès general, en aquest cas la prestació eficaç de serveis a les persones. La llei no regula en cap cas la municipalització o no dels serveis. El seu propòsit és poder actuar contra aquelles empreses que només busquen el rendiment econòmic i viure eternament de les arques públiques, les que ofereixen el millor preu a costa d’un servei mediocre o inapropiat.

 

Com qualsevol avantprojecte de llei, sempre és millorable. Per exemple, potser es podria emfatitzar la importància d’aquells criteris que promoguin el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU, una forma de combatre l’emergència climàtica a través de la contractació pública. El debat de la proposta hauria de servir per millorar-la en benefici dels ciutadans, no per finalitats electoralistes i difamatòries. En conclusió, més debat prepositiu i menys demagògia. I això val també pels pressupostos.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?