Dilluns La Vanguardia publicava el ja famós editorial a favor dels “moderats”, és a dir a favor de Duran i Lleida i de la seva política basada en la moderadíssima pràctica de fotre’s de cap una vegada i una altra contra el mur espanyol. Ahir, també a La Vanguardia, Enric Juliana signava una crònica titulada “Contactes entre PP, PSOE i CiU per reobrir el diàleg”. Alhora, Duran deia a la ràdio que, des de la seva reunió amb Rajoy, les coses s’estan movent a Madrid -encara que sigui poc- i que queda lloc per l’esperança.
Una proposta del govern espanyol no podria aturar la consulta -l’independentisme no ho acceptaria- però sí que podria influir en la pregunta, que -així sí-, podria incloure una tercera via. La consulta no pot incloure una opció federalista que l’estat no estigui disposada a acceptar. No tindria ni cap ni peus sotmetre a consulta una sortida política que no depengués de la voluntat dels votants, és a dir dels catalans. Ara bé, si l’estat fes una proposta, els federalistes sí que tindrien el dret moral d’exigir que la consulta inclogués la possibilitat de votar-la. Amb tot, a mi ja em sembla bé que els paladins del diàleg amb l’estat espanyol comencin a moure fitxa. Al cap i a la fi, el temps els va en contra. Tenen fins a final d’any -el termini que s’han marcat el Govern i Esquerra per fixar la data i la pregunta- per mirar d’aconseguir el que en 40 anys el catalanisme no ha pogut aconseguir. Dialogueu, dialogueu.
Ara permeteu-me plantejar una hipòtesi ultra-radical: que Rajoy i Rubalcaba no proposin cap sortida mínimament decent abans de final d’any. Els senyors terceres vies hauran caigut en el seu propi parany. Ja no tindran combustible per poder seguir especulant. Tan moderats que són, haurien de saber que les utopies només són útils com a pastanaga, i que no hi ha res més temerari que pretendre fer-les realitat. Bona sort, moderats!
