Un senyor dins d’un palau intentant conservar-lo. No calia donar volum al so del televisor per entendre el missatge de fons de Felip de Borbó perquè totes i cadascuna de les frases -retòriques, encarcarades i anquilosades- remetien a aquesta mateixa premisa. Tant se val “la transición fue la base de nuestra libertad” com “las reglas que son de todos han de ser respetadas por todos” o “la convivencia es el mayor patrimonio que tenemos los españoles“, en realitat tot vol dir el mateix: Els que manen, manen. I prou.
Felip VIè és un personatge patètic que té com a única missió mantenir intactes els privilegis de les elits de Madrid, de les quals ell en forma part. De la mateixa manera que el seu pare i els seus avantpassats, ha de convèncer als privilegiats que la seva caiguda implicaria la dels altres i, per la part de baix, ha d’aconseguir que una societat amb un índex d’atur descomunal i uns salaris en gran part al llindar de la supervivència li conservin el palau i la immunitat que ha heretat del negoci familiar.
Catalunya, com sol passar, ha aparegut al missatge de forma el·líptica, amb les crides a l’obediència de la Constitució. En definitiva, que Felip VIè dóna per perduda la societat catalana i ja només confia en la repressió i les represàlies. Bon Nadal, ens ha dit des de la Zarzuela… Bon Nadal i bon vent, Felip.
