Aquest Nadal, el rei de bastos ha dit des de totes les teles de Madrid que es preocupa per la convivència i el respecte entre les famílies i els amics catalans, que ve a ser el mateix que dir que les persones a qui van estomacar l’1 d’octubre no tinguin el mal gust de maleir l'”a por ellos” que els va estomacar encara no fa dos mesos, no sigui que segui a taula algun votant d’Arrimadas de sensibilitat delicada. I ha citat les eleccions del 21D per a, immediatament després, afegir-hi una llarga tirallonga de malediccions -discòrdia, incertesa, empobriment…- en cas que el pròxim Govern se surti de l’ortodòxia borbònica. Ni rastre no ja d’autocrítica, ni tan sols de la més mínima empatia cap als dos milions llargs de ciutadans independentistes que, encara que sigui a contracor, també li paguen el sou.
No hi ha res a fer. Els rituals de l’Espanya espanyola cada cop semblen més exòtics a una majoria de la societat catalana, que es mira amb perplexitat la cantarella i el llacet vermell de les nenes de San Ildefonso, el missatge de Mariano Rajoy a les tropes espanyoles -que no se sap on són ni què fan, però sí qui ho paga- i el cinisme estratosfèric del monarca espanyol, sempre tan preocupat per la corrupció.
Abans de ser proclamada, la República ja era un espai de llibertat mental per a aquesta societat. Després d’aquestes eleccions s’ha convertit en un objectiu sense data, però imprescindible. Bon Nadal als que ja no creuen en els reis.
