Bombes al Cafè Barcelona

"Sota el títol de Cafè Barcelona s'hi amaguen diverses històries que, sense cap mena de dubte, destaquen per la concreció i precisió"

Els anys noranta del segle XX van donar-nos, realment, un colofó extraordinàriament fastigós per al segle que va viure les dues guerres mundials, la Guerra Freda i, finalment, una altra matança entre iguals; aquesta vegada, però, als Balcans, amb el desmembrament de la gran Iugoslàvia del mariscal Tito.

Sota el títol de Cafè Barcelona s'hi amaguen diverses històries que, sense cap mena de dubte, destaquen per la concreció i precisió. Aquesta novel·la de Joan Carreras (Barcelona, 1962), escrita de forma acurada i pensada, respon a la voluntat de narrar concisament la vida, plena de contrastos, alegries i tragèdies quotidianes, transcendents i intranscendents. Tot vestit, sigui dit de passada, d'una llengua treballada, amb detall, i la gran virtut de no ofegar el lector amb la narració, sinó ben al contrari: convida a la lectura i a la narració. El llibre, que es divideix en quatre parts —«Foc», «Aire», «Aigua» i «Terra»—, té com a eix vertebrador un negoci fundat Amsterdam, el Cafè Barcelona (amb accent obert, sense voler).

El Cafè Barcelona se situa al centre d'Amsterdam i és un nucli important de vehiculació d'aquesta novel·la, però el que impacta més és que el fill de la Greetje, l'Arjen Costa (un noi mig català, mig holandès), decideix entrar a l'exèrcit neerlandès per veure món i, de pas, guanyar-se quatre quartos. El problema és que aquesta història se situa als noranta i hi apareixen noms com Srebrenica, Mladic i Karadzic… I els cascos blaus holandesos, que no van fer res de res per evitar el que ja se sabia que podia passar. Uns ingredients que, difícilment, deixen indiferent a ningú, i que tampoc deixen indiferent aquest jove holandès. Uns cascos blaus que han rebut bastonades per tot arreu, per ser-hi i no fer res; per ser-hi, i també patir el setge com la resta de població.

A partir d'aquí la història també ens descobreix coses curioses —com la identitat del narrador o què passa amb l'Annabel, germanastra de l'Arjen—, però sigui com sigui cal deixar clar que Srebrenica no és el tema de la novel·la. El que sí que ho és, és la pulsió vital que marquen els personatges, a parer meu de forma clara, i el vincle que s'estableix entre els llocs, els fets i les persones que els habiten.

Joan Carreras és autor de dos llibres de narracions, de quatre novel·les més i amb Cafè Barcelona ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana 2013.

Joan Carreras
Cafè Barcelona
Barcelona: Proa, 2013 

 
 

Comentaris