Boicot al Barça

A mi què coi m'importa el Barça? Per què me l'entaforeu a les portades dels diaris i dels informatius? Per què m'anuncieu qualsevol deixalla que produeix aquell club com si fos la notícia del segle a Europa? Per què teniu la mania de convertir professionals de l'espectacle esportiu en filòsof o líders? Tinc una informació que us escandalitzarà: abans, la gent a qui li agradava l'esport el practicava. Avui en dia els aficionats a l'esport són aquells que consumeixen un espectacle decadent com el futbol professional. Una indústria miserable que no porta cap benefici excepte diners per grups molt concrets de persones. I resulta que una de les empreses d'aquest negoci anomenat futbol és un referent polític social i cultural a Catalunya. Em provoca nàusees la manera en com hem entregat el país a una empresa. Perquè sí, perquè el Barça és una empresa. De fet, és una mena d'empresa realment perillosa. Perquè no està gestionada pels propietaris sinó per senyors que s'hi passen uns anys, recullen beneficis i marxen. Una empresa orgullosa de ser propietat dels socis però que, lamentablement, resulta perjudicada per la negligencia dels propis socis a l'hora de controlar qui presideix el club. Ja fa temps que necessitem desvincular-nos del Barça. Ja fa temps que cal posar el Barça al seu lloc i tractar-lo com el que és: una empresa dedicada a l'espectacle que promou el turisme a Catalunya.

El Barça és el símptome d'una societat malalta. El pes polític i social que té aquest club esportiu demostra el baix nivell que té la cultura i les institucions del país. A mi m'agrada mirar els partits del Barça però a les èpoques on l'equip perd o no juga bé deixo de mirar-lo. Fins i tot en renego. I aquesta actitud és vista com una agressió sacrílega per la majoria de gent que conec. Si ets aficionat al Barça ho has de ser en qualsevol circumstància. És més aviat una fe religiosa o un sentiment nacional. Aquesta manera de fer és un indici per entendre com el Barça s'ha acabat convertint en una institució pròpia del país. Segurament la més important. Per això quan esclata un escàndol com el d'aquesta setmana esdevé un problema seriós. Mirat amb la distància d'algú que observa al futbol professional com un circ de malabaristes és ben ridícul. Polèmiques sobre coses que ha dit algú contra altres persones a les xarxes socials. Maldecaps propis un institut de secundària. Diversió sense profunditat per entretenir-nos en la pitjor accepció de la paraula. Per fer-nos perdre el temps.

 

No vull acabar sense afegir un detall que, en certa manera, evitarà que sembli innocent o infantil tot el que acabo de dir. Evidentment entenc que darrere de tot això (la falsa transcendència, les polèmiques, el poder aparent dels socis...) s'amaga una realitat enormement important: els euros. Per entendre la magnitud del problema només cal anar al camp un dia de partit. La quantitat de turistes que veureu assegut a les graderies és un termòmetre del problema. Perquè els turistes són clients molt millors que els aficionats locals. Consumeixen més, no es preocupen pels preus, no xiulen l'equip i es compraran una o dues samarretes abans del partit. El Barça (aquesta empresa anomenada Barça) ja va decidir fa temps que no ens hi volia als aficionats normals. Que érem una nosa. Ara només falta que la resta de catalans actuem exactament de la mateixa manera i coloquem aquest club on li correspon. Com una empresa d'entreteniment amb interessos privats. És impossible que canviem la relació malaltissa que tenim amb aquest club si els periodistes no comencen a ignorar-lo. És necessari, per començar, que els informatius no es divideixin entre notícies en general i el que ha passat al Barça aquell dia. La mort d'un general iranià, la llibertat condicional d'un pres polític català i una epidèmia mortal xinesa ocupen un bloc informatiu. El Barça n'ocupa un altre. Tot per ell. És un desequilibri que, almenys, ens hauria de fer-nos plantejar coses.

 

Comentaris