Boadella, el Vallejo Nágera del règim actual

"Tot règim absolutista que es vanti de ser alguna cosa, vol tenir el seu psiquiatre"

De tant en tant, quan troba que Espanya s'oblida d'ell, Albert Boadella s'esmerça a publicitar el seu autoodi per mirar de recuperar aquells copets a l'esquena que Espanya dóna als catalans submisos. En el fons, sap que Espanya només l'utilitza i que mai no l'estimarà ni el considerarà un dels seus perquè Roma no paga traïdors, però ja ha anat massa lluny per fer marxa enrere –fins i tot ha anat a viure a Madrid– i alça la veu tant com pot per no ser oblidat. El problema és que, per aconseguir-ho, no li queda més remei que dir coses cada cop més fortes, més bèsties, més delirants. Són coses que mostren el plaer morbós que Boadella experimenta amb el sotmetiment del seu poble i que ja fa temps que l'han convertit en un personatge esperpèntic a Catalunya. Ara, fins i tot, exerceix de psiquiatre del Règim.

Diu Boadella que "Catalunya és una col·lectivitat malalta víctima d'una epidèmia" i que "assistim al contagi diari d'una patologia molt extensa que té com a un dels seus símbols essencials la tendència a la paranoia, ja que hi ha un enemic inexistent; aquest enemic inventat és Espanya". Ell fins i tot està convençut que l'epidèmia és una pandèmia, és a dir, que afecta tota la societat catalana, i es lamenta que "des de la mort de Franco, Catalunya no hagi experimentat la força d'un Estat" –vol dir que l'Estat espanyol no ens hagi fuetejat amb prou força per fer-nos saber qui mana aquí–. També creu que "si Catalunya sentís demà la força de l'Estat, i no significa que aparegui un tanc en el límit de la província de Lleida, perquè en aquest cas hi hauria un orgasme de victimisme, sinó simplement que sentís el pes de l'aplicació de la llei, és probable que la gent acotés el cap i comencés a pensar amb cert sentit comú". I com que l'autoodi no és prou reeixit si no repeteix el discurs de l'amo, Boadella afirma que "la llengua catalana no es va prohibir mai" i que "no hi ha cap edicte que la prohibís, ni ara ni en la història".

Boadella sap prou bé que menteix de la manera més repugnant, perquè, per sort, a més de milers de testimonis vius, hi ha una voluminosa documentació que acredita la ferotge persecució de la llengua catalana al llarg de la història. Una persecució que comença al segle XVII, per part de França, a la Catalunya del Nord, i que continua al segle XVIII, per part de Castella, amb els decrets de Nova Planta el 30 d'agost de 1707, al País Valencià, el 28 de novembre de 1715, a les Illes, i el 16 de gener de 1716, al Principat de Catalunya. En aquest sentit, recomano la lectura dels llibres "La persecució política de la llengua catalana. Història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui" i "Catalanofòbia. Història del pensament anticatalà", tots dos de Francesc Ferrer i Gironès. Val a dir, però, que a Boadella tant li fa tot això, perquè, com és prou sabut, el negacionisme no serveix la veritat, sinó que malda per desacreditar-la a fi d'assolir el seu objectiu. És com aquell que, obligat a callar per manca d'arguments, intenta dissimular-ho parlant i parlant sense dir res.

Sigui com vulgui, tot règim absolutista que es vanti de ser alguna cosa, vol tenir el seu psiquiatre, i el règim del govern espanyol no vol ser menys que el règim franquista, que és el règim al qual pertanyia el fundador del Partit Popular. El psiquiatre Antonio Vallejo Nágera, concretament, va fer una tasca molt exhaustiva per dotar el franquisme d'un corpus teòric i d'una coartada ‘científica' que justifiquessin la inferiorització i la criminalització dels demòcrates, dels comunistes i dels independentistes. Si tota aquesta gent eren tarats mentals, éssers inferiors, detritus humans..., el règim se sentia legitimat per flagel·lar-los i depurar-los, no fos cas que contaminessin el conjunt de la societat.

Boadella, com Vallejo Nágera, propugna el militarisme social, és a dir, un ordre disciplinari de reeducació espiritual que higienitzi la ‘raça espanyola' i que l'alliberi de paràsits com els esmentats. És la seva crida, en definitiva, al rearmament nacional espanyol en la línia del seu mestre. Vallejo Nágera ho expressava així:

  • "Necessitem emprendre una valenta lluita higiènica contra els gèrmens morbosos que corquen la raça hispana i que la volen conduir a la més abjecta de les degeneracions. No es tracta de tornar als valors humans dels segles XV o XVI pura i simplement. Es tracta de reincorporar-los al pensament, als hàbits i a la conducta del poble per tal de sanejar moralment el medi ambient."
  • "S'aïlla la gent afectada de malalties infeccioses i no pas els qui contaminen el cos social amb idees dissolvents que condueixen a la corrupció, a la criminalitat i a la bogeria. Així és impossible una raça sana de cos i esperit, amarada de l'esperit de la hispanitat."

Albert Boadella, com Vallejo Nágera, voldria que l'Estat espanyol emprés tota la seva força policial i militar contra Catalunya, a fi que la derrota que patíssim i el correctiu que se'ns apliqués fossin tan forts que deixessin en tots nosaltres una empremta de por i de sotmetiment que perdurés, com a mínim, un parell de generacions. El problema, com ell mateix reconeix, és que la imatge dels tancs i dels uniformes espanyols passejant-se pels carrers catalans faria la volta al món i suposaria un tret al peu d'Espanya. Per això demana mesures igualment totalitàries, però més sibil·lines i més cíniques. Tot és a punt, doncs, perquè Boadella, sota el guiatge espiritual del seu mestre, es doctori com a psiquiatre del règim nacionalespanyol amb una nova "eugenèsia de la hispanitat i regeneració de la raça".

 
 

Comentaris