BMW és un consumat especialista en crear nous segments i explorar formules originals. Per això no ha d’estranyar que un de cada cinc models venuts per la firma de Munich hagin estat de la gamma “X” . Amb aquests antecedents era esperable que els alemanys busquessin una alternativa d’accés, més per mida que no pas per preu.
L’X1 és 12 cm. més curt que l’X3, és més lleuger i presenta un aire renovat. Amb formes reinterpretades, una tercera filera de vidres laterals i un perfil més agressiu. Té proporcions de tot terreny però no duu reductora ni pneumàtics o proteccions off road. Manté una alçada respecte del terra semblant a la dels turismes familiars convencionals (1,55 mm.) i hereta alguns elements estructurals de la Sèrie 3.
Al davant, l’X1 incorpora les òptiques rodones que sempre han caracteritzat la nissaga X, el llarg capó i el doble ronyó de l’engrallat frontal previst per a la refrigeració del compartiment mecànic. De costat, els passos de roda del nou model aconsegueixen destacar amb subtilesa l’atractiu disseny d’unes llandes específiques. Mentre que, al darrera, l’arrodoniment de les formes contrasta amb les línies dels pilots esculpits en forma “d’L”. Aquí, en els baixos, els alemanys hi han col•locat una protecció platejada que, en el fons, serveix més per a accentuar la fermesa del conjunt que no pas per preservar el cotxe de possibles impactes.
Qualitat, bons materials i ergonomia són la tònica a l’interior. Els trets de disseny són els habituals a la marca: estil sobri i tradicional i un davantal encarat lleugerament cap el conductor. Com en el cas dels autos de competició, la posada en marxa es fa a través d’un botó i sempre pitjant l’embragatge. Els seients del davant són confortables. Subjecten el cos amb precisió britànica i disposen d’un sistema de reglatge tan complet que permeten sempre trobar la posició idònia. Si els enretirem al màxim, però, comprometérem l’espai reservat per a les cames dels que viatgen al darrera que, això sí, podran inclinar el respatller fins a 31graus o plegar-los per parts (40/20/40). L’X1 trenca els rècords establerts en alçada interior però el disseny mateix de l’habitacle i el poc angle d’obertura de les portes posteriors aconsella acomodar-hi a dins només quatre passatgers. El maleter tampoc permet alegries. Reserva 420 litres de capacitat (40 menys que el Sèrie3 Touring) i només plegant els seients del darrera podrem arribar als 1000 litres. Aplaudim, en canvi, el doble fons que s’hi amaga. Només 5cm. suplementaris però dividits en parcel•les per impedir que els petits objectes que hi guardem es desplacin en els revolts.
Mecànicament, l’X1 es ven amb dos tipus de tracció: posterior o total. Els models que només empenyen per darrera s’anomenen sDrive. Les integrals, xDriveL. L’oferta passa per un 6 cilindres de gasolina de 258 CV i tres opcions dièsel de quatre cilindres amb 204, 177 i 143 CV, respectivament. Excepte aquest últim, tots fan el quilòmetre amb sortida parada amb menys de 30 segons, passen de zero a cent a partir dels 6,8 s. i homologuen mitjanes de consum entre els 5 i els 6 litres i mig. Bàsicament, perquè tots incorpora el paquet EfficientDynamics, que inclou pneumàtics de baix fregament; un Cx aerodinàmic de 0,32 i el sistema de recuperació d’energia en la frenada.
En carretera, el cotxe que hem estat portant ha mostrat sempre una actitud noble. Viatjar-hi a bord és embolcallar-se d’una fressa delicada però contundent alhora. Les suspensions, independents, s’ocupen de garantir-nos-ho contenint els gronxaments laterals i obligant la carrosseria a seguir sempre amb fidelitat la trajectoria que marquem des del volant.
En l’equipament, frens de disc a les quatre rodes, control d’estabilitat DSC i dinàmic de tracció (DTC). També en tots els X1, indicador de pressió dels pneumàtics i sistema d’adaptació del feix de llums en revolt. El sistema de tracció integral permanent actua de forma electrònica. Va bé però no serveix per trialejar. Un paquet Performance Control opcional s’ocupa de reduir el subviratge frenant la roda que eventualment patina en els revolts. La llista d’opcions és inacabable però destaca amb llum pròpia el control de rendiment de frens; el sistema d’intensitat variable de l’indicador d’aquest element o els fars bi-xenón direccionals.
