El debat sobre la divisió provincial, d’una suposada tornada al blanc i negre, no em sembla EL debat d’ahir i d’avui. No hi hem deixat d’estar mai els darrers 40 anys, en l’administració provincial, digues-li diputació digues-li sotsdelegació del govern central. I, independentment de les declaracions o fins i tot dels intents per substituir-la, al govern de les quatre diputacions del principat de Catalunya hi ha JxCat (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona) i Esquerra Republicana (Tarragona, Lleida, Girona), i només a la de Barcelona hi ha un partit que no ha volgut mai que desaparegués l’estructura provincial a Catalunya, el PSC, que a més la presideix. Cap dels governs espanyols han volgut prescindir-ne ni han deixat de servir-se’n ni d’utilitzar les províncies com a unitat territorial de mesura. Si som o no més país de blanc o negre que mai, no és pas pel desconfinament provincialitzat, sinó pels debats simplistes de bons i dolents, de amb mi o contra mi o d’encimbellament o defenestració a l’Star System nostrat de la nit al dia.
Per mi EL debat d’ahir i d’avui, i de setmanes precedents i següents, és més aviat fins on arriba l’Estat a Catalunya. Qui té les competències en serveis que no siguin d’emergències, per exemple. I, per tant, en l’àmbit educatiu o social, per exemple. O en la divisió en regions operatives en matèria sanitària, per exemple. I, si no les té l’Estat, les té el Govern català i les ha d’exercir.
