“Constato que la majoria d’historiadors espanyols ¡prefereix que Colom sigui genovès abans que català! I, a la vegada, molts catalans tenen Colom per genocida i prefereixen que no sigui català”.
Charles J. Merrill, doctor en Literatura Medieval, en declaracions a La Vanguardia.
A la Castella del segle XV els genovesos tenien prestigi i els catalans no. A la Castella del segle XXI els alemanys tenen prestigi i els catalans no. La primera circumstància va ajudar, ens informa el doctor Charles J. Merrill, a falsificar l’origen de Cristòfol Colom, que hauria estat català. La segona circumstància va ajudar a fer fracassar l’OPA de Gas Natural sobre Endesa. ¡Abans alemanya que catalana!, exclamaven alguns vestits amb pantalons de tirants i botons de puny.
Merrill, que s’ha dedicat a investigar sobre Colom, s’ha hagut de relacionar molt amb historiadors espanyols. “Constato que la majoria d’historiadors espanyols ¡prefereix que Colom sigui genovès abans que català!”. A ell, que va néixer a Kansas i viu a Roma, descobrir fins on arriba el nacionalisme espanyol l’ha deixat, com aquell qui diu, de pasta de moniato. Però no només l’han sorprès els historiadors espanyols, sinó també els nostres, els historiadors catalans. Continua Merrill: “I, a la vegada, molts catalans tenen Colom per genocida i prefereixen que no sigui català”. A vegades, ser estranger, saber poc d’un país, ens dóna una mirada més neta, capaç de veure-hi amb claredat, amb senzilla lucidesa. De distingir més fàcilment els contorns.
El nord-americà ha topat, pel que fa a Catalunya, amb un progressisme, un gauxisme, tan infantil com primari i peculiar. Un progressisme d’estampeta que al nord limita amb aquell desastre que va ser el Fòrum 2004 i al sud amb els arbres de Nadal sostenibles i amb pedals d’Imma Mayol.
Per si el marxisme i els seus derivats no haguessin causat prou mal, no haguessin enterbolit prou ments, resulta que això que han anomenat “memòria històrica” està per obra i gràcia del president Montilla en mans de Saura i els seus acòlits, els quals l’han convertit, en la pràctica, en tota una coartada per a repartir diners entre historiadors amics –d’aquests a qui Colom desagrada per possible genocida i, a vegades, també per possible català- i per graponejar la història fins a fer-la indistingible de la pura propaganda.
No és estrany que Merril, acostumat a llocs més normals, al•lucini.
