“Si no som capaços de reaccionar, la societat ens escombrarà.”
Ernest Benach, president del Parlament
Bonic, bonic, bonic de veure, dijous passat, dia 5, el president del Parlament, Ernest Benach, clavant un del tot inusual discurset sobre el moment que travessem i dient-los als grups polítics el que han de fer. ¿I què han de fer, si no volen ser escombrats? Doncs, segons el reusenc, entre d’altres coses, aprovar la ditxosa llei electoral.
Problema número u: Benach és un destacat dirigent d’ERC, un dirigent històricament molt pròxim a Carod, tot i que, en un comprensible esforç de supervivència, prova de guanyar protagonisme polític i aparèixer al marge de qui fou el seu padrí. Benach ha obviat la seva condició de dirigent de partit per situar-se en una posició privilegiada, per sobre del bé i del mal, com si ell no fos polític o formés part d’un partit, com si fos celestial. Problema número dos: sermonejar les forces polítiques i dictar-los el menú no és la funció del president del Parlament. És als diferents grups de la Cambra a qui els correspon decidir els projectes a prioritzar, no a ell. Benach s’ha excedit clarament en les seves funcions.
En voler ubicar-se, aprofitant el càrrec, en la dimensió desconeguda, Benach ha copiat l’altre president, el de la Generalitat, que fins aquest dissabte no va abordar l’assumpte de la corrupció com a màxim responsable del PSC. En les dues ocasions precedents -el 28 d’octubre i el 6 de novembre- ho havia fet exclusivament com a president de la Generalitat, utilitzant un to volgudament institucional i sense admetre preguntes dels periodistes. Li agradi o no li agradi, Montilla és el màxim responsable del PSC i el líder del sector socialista al qual pertanyen ‘Barto’ Muñoz i companyia, el sector que controla la paradeta amb mà de ferro. Una paradeta o, més ben dit, una immensa paradassa, la del PSC, que trontolla perquè la gent –els veïns de Santa Coloma els primers- està indignada, la crisi econòmica no afluixa i CiU s’escapa en les enquestes.
