Malgrat el búnquer jurídic que ha aixecat el règim espanyol, el procés s’internacionalitza de forma imparable. L’euroordre retirada -vergonyosament- a Bèlgica, la impotència de Madrid davant d’un viatge de Carles Puigdemont, públic i notori, a Dinamarca i, ara, el problema espanyol que ha creat Anna Gabriel davant la justícia suïssa estan aïllant l’Estat, enfrontat a uns tribunals europeus -aquests sí- independents.
Madrid té un temps llarg però limitat per aplicar una repressió a la turca contra l’independentisme català. Perquè d’aquí a uns anys -cinc, sis set…- totes les arbitrarietats policials i judicials acabaran davant del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, una instància acostumada a condemnar l’Estat espanyol per tota mena d’abusos, tortures incloses. Però és que, mentrestant, la separació de poders espanyola passarà per molt mals moments, confrontada al mirall dels tribunals de països veritablement democràtics que no tenen cap intenció d’enfangar les seves institucions perseguint catalans amb fúria espanyola.
El conflicte serà llarg i es jugarà, en gran part, fora de l’abast de l’autoritarisme espanyol. Hi haurà més notícies en aquest àmbit, i no totes seran de fàcil digestió a Madrid.
