Bauzà, capità general

"L'error dels mestres de les Balears ha estat això exactament: no tenir en compte que José Ramón Bauzà, és alhora delegat del govern espanyol, governador civil i capità militar"

En èpoques dures de l'Espanya més dura els capitans generals han assumit també el poder civil. Això feien en territoris colonials on les tribus indígenes eren "de difícil sometimiento" o en territoris peninsulars en temps de "de revuelta o levantamiento". Com que ara les dues condicions s'han ajuntat a les Balears, José Ramón Bauzà ha decidit combinar els càrrecs de governador civil i capità general amb el vistiplau de l'Estat. Bauzà, en èpoques d'aparences democràtiques, compta igualment amb el suport de la majoria absoluta civil de la seva regió militar, però es fa difícil de dir que aquesta majoria el va votar perquè acabi amb la llengua que la defineix. Considerada la polseguera d'indignació i protesta que ha remogut el capità general, on es barregen fins i tot dirigents del PP i bisbes, no és arriscat pensar que, si demà hi hagués eleccions a les Balears, els resultats no serien els mateixos. Però també la convocatòria d'eleccions depèn del capità general.

L'error dels mestres de les Balears ha estat això exactament: no tenir en compte que José Ramón Bauzà, nascut i educat a Madrid i identificat plenament en les raons d'Estat que mouen el PP, és president del govern balear i alhora delegat del govern espanyol, governador civil i capità militar. I que actua en territori insular "levantisco" amb la intenció de reduir a cendra l'arrel del mal, que és la llengua catalana. Des d'aquesta llengua i amb la participació necessària dels mestres "catalanistes", els nens mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs d'avui poden ser demà adults "catalans". Per això el general Bauzà alhora que la debilita en l'escola la segrega en "mallorquí", "menorquí", "eivissenc" i "formenterenc". I encara no en coniller perquè a Conillera els conills no parlen. José Ramón Bauzà perpetra avui una política lingüística intransigent per evitar els mals separatistes de demà. I ho fa des de la condició moral de força i superioritat amb què ha actuat en la història de segons quina humanitat el poder militar.

Afirmen els mestres de les Balears que han xocat contra "un mur". El mur de Bauzà. El mur de l'Estat, que es pretén infranquejable. Tenen tota la raó, Abordar-lo en tropa i a l'engròs és un error. L'estesa podia haver estat terrorífica. A José Ramón Bauzà no li tremolarà el sabre. Per tant, amics mestres, nens, polítics, rojos i capellans de les Balears, ha arribat el moment de la guerra guerrejada. Són més eficaces. Per constatar-ho només cal comparar les capitanies generals d'avui amb les que mantenia l'Espanya del segle XVIII.

 
 

Comentaris