Albert Batlle dimiteix i ara resulta que al govern català hi ha “moderats”, quan el govern espanyol fa temps que diu que això que tenim aquí és un cau de radicals. L’estupidesa i el grau de papanatisme descerebrat que els de Rajoy atribueixen a l’opinió pública espanyola (de la catalana crec que ja en passen força a l’hora d’intoxicar) només són superables per la gran hipocresia i la irresponsabilitat d’un Executiu popular que és, sens dubte, el gran responsable de la major crisi institucional i política que viu l’Estat en molt de temps. I esperin, que no ho hem vist tot, més atenent al to de sorayos i companyia.
Diuen que aquí Puigdemont (“i Junqueras”) cessa del seu govern qui no pensa com ell. I ho diu quan ahir hi havia una dimissió, i no un cessament, damunt la taula, però sobretot ho diu, amb tot el rostre petri, la representant d’un govern i la dirigent d’un partit que amb el cas català (però no només) és el més semblant que hi ha a una secta tipus hare-kishna. Allà no és que qui es mou no surt a la foto, sinó que directament esmorzen cada dia l’argumentari amb les consignes que cal martellejar per terra mar i aire, i per a tortura de la soferta ciutadania. Tant d’argumentari i amb tant d’entusiasme el mengen, que de l’embafament de retòrica bel·ligerant i buida (amb Catalunya o amb qui s’escaigui), els va repetint l’àpat durant tot el dia, i a la resta ens en fan partícips. I els del pensament únic són els altres, ai las.
Són marxistes, dels de Groucho Marx, i entre els aspirants a escalar en l’estructura de partit i de govern s’imposa allò de “i dos ous durs!”. Així és com veiem a presumptes promeses (com a mínim quan les van fitxar per a una cúpula teòricament rejovenida), a l’estil Pablo Casado, i els seus micro-mítings en format roda de premsa o “canutassu”, parlant de Veneçuela i de bolivarians (no en referència a un referèndum de l’oposició que sense garanties, ni llei que l’emparés, ni res, aquest sí que els fa la peça). Veus aquell noi jove allà, parlant de Catalunya i de cops de l’Estat i de Veneçuela, i a la tristor d’esperit que genera s’hi suma al moment la del dejà-vú d’aznarisme fanàtic d’aquella majoria absoluta del PP entre el 2000 i el 2004.
I aquests, amb aquest procedir, es posaran a la boca “Batlles” i “Batllesses” que en algun tram del tortuós camí del referèndum baixin del tren. Ells, els que estan fent la vida impossible a tots aquells (com l’Albert Batlle i tants altres) que estan pel dret a decidir dels ciutadans de Catalunya, i que directament no hi parlen, sinó que insulten via mitjans de comunicació i prou. I n’hi haurà que tindran dubtes del com, i no del què, però l’obscenitat del govern de Madrid mirant d’utilitzar-los grollerament com només ells en saben, sumarà. Malgrat tot.
