La gran batalla fiscal després del virus

"Els de sempre ens voldran robar el debat i reduir-lo als seus ridículs límits. Estiguem molt atents. A esquerra i dreta"

Segurament el virus ens seguirà donant molts mals de cap: recomptes, rebrots i seqüeles. Però la "nova normalitat" estarà, sense dubte, protagonitzada pel debat econòmic. I no hi ha debat econòmic sense debat fiscal. Lamentablement, però, els debats fiscals a Espanya solen ser un esperpent que es resumeix en "apujar impostos" o "abaixar impostos".

Des de fa anys, el sindicat d'inspectors fiscals Gestha, demana als partits que incloguin dintre els currículums escolars continguts relacionats amb el funcionament del sistema tributari i els principis que l'inspiren, començant per un que està recollit a la Constitució i que, curiosament, més es dediquen a complir els autonomenats "constitucionalistes". L'article 31, al seu primer punt ,diu: «Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad que, en ningún caso, tendrá alcance confiscatorio».

Lamentablement, però, ni d'esquerres ni de dretes, cap govern ha cregut oportú que aquests principis siguin coneguts àmpliament per la ciutadania. I és senzill d'entendre: si a les escoles s'ensenyessin les idees que inspiren el sistema tributari, els ciutadans serien més conscients de com aquest sistema funciona en realitat. I si això fos així, ningú en aquest país encara creuria, per exemple, que el PSOE és un partit d'esquerres ni que el PP és un partit popular.

Al llarg de les últimes dècades el debat tributari ha estat dominat per l'ocultació, els "sablazos" als que menys tenen i les normes dictades a favor de les minories que es neguen a contribuir seguint "els principis d'igualtat i progressivitat". En comptes d'això, a cada campanya electoral, hem hagut d'assistir a l'insultant espectacle de dedicar algun bloc electoral de dos minuts on els candidats es barallaven per veure qui abaixava més els impostos... sense dir que la rebaixa aniria cap als que més tenen i seria compensada pel "sablazo" al populatxo que es començaria a dissenyar l'endemà de les eleccions. Els polítics responsables d'això comptaven amb un aliat magnífic: els mitjans de comunicació no muntarien un "rosari de l'aurora" si la pujada fiscal només afectava la gent que es guanya els diners treballant.

Ara el virus ha colpejat les nostres arques públiques i caldrà veure com les omplim. L'altre dia el diputat Joan Baldoví es dirigia a la ministra d'Hisenda per reclamar un millor finançament per la Comunitat Valenciana. La ministra va respondre, iradament, que ara no és moment de "venir con problemas inventados". Una resposta que augura uns temps difícils ja no per independències i repúbliques sinó per qualsevol cosa que s'assembli a autonomia i competències. Si els històrics problemes de finançament de la Generalitat Valenciana els sembla un "problema inventat", imaginem-nos l'enorme demagògia que pot aixecar qualsevol reivindicació provinent, per exemple, de la Generalitat de Catalunya.

Per acabar d'arrodonir la situació, veiem que com Podemos malda per fer el paper de "tirar el PSOE cap a l'esquerra". Una estratègia complicada que obliga a empassar-se la impunitat de la corona, la presència de policies en les rodes de premsa i el desplegament de l'exèrcit als carrers.

 

Imagino que les tones de gripaus empassats es poden justificar per la possibilitat de poder fer, per exemple, polítiques redistributives justes en l'àmbit fiscal. De fet, l'acord de govern entre PSOE i Podemos inclou mesures molt interessants en matèria tributària. Lamentablement, però, ja estem veient que el PSOE no està gaire per la labor de complir el pacte i mentre obliga Podemos a menjar-se l'enèsim carregament de gripaus, ja ha dit que ara no toca fer coses rares amb els impostos.

Si el PSOE insisteix en seguir beneficiant l'evasió i l'elusió fiscal de les grans fortunes i els grans conglomerats empresarials de l'IBEX (com ha fet durant dècades) caldrà veure si Podemos segueix menjant gripaus. Ells sabran. Però els que no podem seguir empassant som els ciutadans. Caldrà estar molt atents i caldrà que ens formem en matèria tributària. Els de sempre ens voldran robar el debat i reduir-lo als seus ridículs límits. Estiguem molt atents. A esquerra i dreta.

PD: Per cert, em crida molt l'atenció com partits de dretes i d'esquerres es barallen tant per l'imposts de successions però poc piulen sobre l'impost de societats. El primer debat és necessàri. El segon és imprescindible. I potser per això, tant de silenci. Ahí lo dejo.

 

Comentaris