El trasllat dels presos polítics a presons catalanes millorarà les condicions de vida de les seves famílies. I prou. Per la resta, en realitat és una acció que pretén, entre d’altres coses, ressaltar la jerarquia de l’Estat, perquè serà l’administració catalana qui haurà d’assegurar, a partir d’ara, que aquestes persones compleixen la presó preventiva en els termes que decideixi el jutge Llarena. I, si s’escau, també serà la Generalitat qui haurà de garantir que compleixen la condemna que se’ls notifiqui després del judici.
Els presos catalans tancats dins de presons castellanes marquen un símbol evident de domini colonial. Els presos catalans darrere d’uns barrots catalans, en canvi, es converteixen en una manifestació d’impotència. Per a l’Estat espanyol són violents i perillosos i per això estan empresonats i el que li sembli a les autoritats de la Comunitat Autònoma de Catalunya o a la societat d’aquest país tant se val.
En definitiva, com diu Josep Rull, “nosaltres no volem l’acostament, volem la llibertat” i no n’hi ha prou amb aquest trasllat per “blanquejar l’Estat espanyol“.
