Barcelona ha estat, des de fa anys, una ciutat d’èxit. Una ciutat que ha impressionat al món per la seva bellesa, la cultura i el caràcter de la seva gent. Durant la dècada dels 70 Barcelona era una ciutat trista, grisa, on el càstig de la repressió de la dictadura franquista es deixava veure i sentir encara de forma latent. Montserrat Roig escrigué llavors “el temps de les cireres”, on ho denuncià alhora que clamava per la recuperació de la llibertat, la il·lusió i l’energia intrínseca de la ciutat.
Avui, 40 anys després, Barcelona té el risc de perdre l’empenta i caure en una nova decadència. Les lleugereses populistes promeses pel govern de Barcelona en Comú durant la campanya electoral, han quedat durant aquest darrer any i mig en un no-res. Un seguit de decisions han afeblit el potencial i el lideratge mundial que havia obtingut Barcelona en els darrers anys, i la situació obliga a tots els que ens estimem la ciutat a treballar per revertir una pendent que no ens agrada i que no és positiva per la capital de Catalunya.
Al Partit Demòcrata Català, punt de trobada de persones amb diferents punts de vista i sensibilitats diverses, ens proposem recuperar la Barcelona a la que tant ens ha enorgullit pertànyer. Una ciutat ambiciosa, amb projecció de futur, amiga de la competitivitat, que la faci bressol de les principals empreses del sector tecnològic a nivell internacional… Però també una ciutat de benestar, amb sentit social, que aculli i protegeixi a tots els seus habitants.
Recuperar aquesta Barcelona passa per enfortir el projecte del Partit Demòcrata Català, separant molt clarament l’acció orgànica de partit de la institucional, fent que sigui el partit qui informi la política del Grup Municipal i no a l’inrevés, coordinant bé tots els actors per oferir un lideratge fort i idees molt clares, que puguin ser traslladades amb efectivitat a la ciutadania.
El nou PDC de la ciutat de Barcelona que jo voldria encapçalar ha de ser una eina útil de servei i un espai obert i transparent on hi tinguin cabuda tots els ciutadans que ho desitgin. Un partit modern i modèlic. Un fòrum on no hi tingui cabuda cap corrupció ni els vells vicis de la política, i on es reconegui el talent per posar-lo a disposició de totes les ciutadanes i els ciutadans, amb el fi d’oferir el millor de nosaltres mateixos per la nova Barcelona que volem construir.
Les properes eleccions municipals han de significar un canvi. Tornar a la llum, l’alegria, l’eclosió de vida al carrer, al comerç, a les associacions, als emprenedors… Però la llavor cal posar-la ara. I la llavor la podem posar aquest cap de setmana, votant, els associats del PDC.
Teresa Pitarch és candidata a la presidència del PDC a Barcelona
