Barcelona, capital del voluntariat

"Barcelona i Catalunya compten amb un gran voluntariat. La raó que així sigui és perquè el nostre teixit associatiu és molt ric i perquè gaudim d'un model propi, únic al món"


Fa un temps que la ciutadania està avorrida amb les notícies que reben. I és que les notícies que ens ofereixen els mitjans són repetitives i, a més, sovint s'acompanyen de solucions simplistes i irreflexives. Per altra banda, com que fa massa temps que vivim en un núvol negre de notícies sobre la crisi econòmica, els ajustos de les polítiques públiques i les batalles amb l'Estat per a la negociació d'una consulta que ara mateix és vital pel nostre país, molta gent està tipa de les males notícies. Tanmateix, quant a les bones o a les males notícies sempre hi ha excepcions. No cal exagerar la negativitat. Ahir, per exemple, se'n va donar a conèixer una de ben bona: Barcelona va ser nomenada ciutat europea del voluntariat 2014.

Certament, és una bona notícia i servidora va tenir la sort de viure-la en un entorn privilegiat: la notícia va arribar directament des de Brussel·les, ciutat on el Centre Europeu del Voluntariat va prendre la decisió, mentre estava reunida amb el Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat. Quina gran notícia! Quina alegria! Ara: què significa aquest reconeixement? Per a què serveix? La màgia del que va passar ahir és doble: d'una banda perquè la capital catalana ha vist reconegut el seu esforç i ha estat distingida com a territori que dóna suport i fomenta la col·laboració amb centres de voluntaris i amb organitzacions que promouen el voluntariat a la seva comunitat; de l'altra, perquè mai abans no havia passat. És a dir, que el privilegi que tindrà Barcelona l'any vinent és la primera vegada que s'atorga a cap ciutat del món. S'adonen, per tant, de la importància del fet?

Barcelona i Catalunya compten amb un gran voluntariat. La raó que així sigui és perquè el nostre teixit associatiu és molt ric i perquè gaudim d'un model propi, únic al món. A Catalunya entenem que el voluntari és una persona que realitza una prestació de serveis —cívics, socials, de l'àmbit de la salut, el cultural o l'internacional— sense compensació econòmica, en el marc d'una organització estable i democràtica que no té afany de lucre. El voluntariat és un compromís a favor de la societat i de les persones. Es calcula que fins a un 17% de la població catalana ha estat —o és— voluntària. Se sap que l'any passat el programa VERSO (Voluntaris per a l'Ocupació Europea) va distingir fins a cinc projectes catalans, d'entre els deu escollits arreu d'Europa. Tot un èxit. No és un fet menor, doncs. Al contrari. Viure en un país on hi ha tantes persones capaces d'oferir el seu temps, el seu coneixement i el seu savoir faire de manera compromesa, sistemàtica, organitzada i gratuïta és exemplar. Potser caldria tenir-ho en compte per ajustar de veritat la dimensió de les crisi de valors. Em fa l'efecte que la crisi és més de la política que no pas dels valors.

Deixin-me anar una mica més enllà en la meva reflexió. El 2014 serà un any intens i molt especial per al nostre país: a més del fet que Barcelona sigui la ciutat europea del voluntariat, també celebrarem el tricentenari de 1714, el centenari de la Mancomunitat de 1914 i, a més, celebrarem —o almenys ho intentarem— una consulta sobre la independència de Catalunya. L'any vinent tindrem l'oportunitat impagable d'exportar, si ho sabem fer bé, el nostre model polític, social i de convivència arreu. L'any vinent, doncs, avançarem del passat cap al present i del present cap al futur. Ho farem amb el pas ferm dels voluntaris i amb la il·lusió d'estar-hi compromesos.

 
 

Comentaris