Banyuts i pagans

"El més increïble és que desprès de tants i tants anys de ser cornuts i de pagar el beure, l' independentisme no sigui encara l'opció majoritària"

La imaginació de la caverna és tan escassa que sempre repeteix el mateix guió. Si per un cop Catalunya sembla que retalla l'escandalosa injustícia amb les altres comunitats, el ventilador de la catalanofòbia es posa en marxa automàticament. El "bunker mediàtic", una mica afeblit per la deserció del bombarder en cap Jimenez Losantos, però amb l'irreductible col•laboració dels seus "palmeros" polítics, ja torna a apuntar al cor de Catalunya. Fenicis, jueus, "xupòpters", insolidaris... és el més agradable que es podia sentir en algunes tertúlies madrilenyes després de l'acord del finançament.

Segurament és perdre el temps argumentar amb qui només es mou per l'olor de la sang i pensa amb la visceralitat de la testosterona, però defallir és exactament el que esperen. Per això caldrà recordar que si avui en dia l'estat espanyol te autonomies és perquè Catalunya va reivindicar la seva durant un segle, fins el 1932 quan es va aprovar el primer Estatut, que va marcar el camí a les altres nacionalitats històriques. El mateix ha passat cada cop que des del govern català s'ha plantejat a l'espanyol aprofundir en el nivell d'autogovern o com ara, revisar el sistema de finançament. Els talibans del nacionalisme de boina i caspa, primer s'estiren els cabells, després escupen i maleeixen, però finalment paren la mà i s'emporten la seva part del botí, això si, sense ni donar les gràcies.

És hora de dir que aquesta Catalunya maleïda per alguns, també va ser la porta per on van entrar a Espanya des de la modernització industrial fins la revolució del disseny, un procés com d' altres, que capilarment han impregnat la resta de l'estat. I que la solidaritat dels catalans és la pedra angular on s'ha basat l'enorme transformació experimentada per la Castella profunda, l'Andalusia rural o el Madrid imperial. Perquè durant dècades els catalans van pagar més, ara allí hi ha autovies sense peatge, ordinadors a les escoles o serveis sanitaris gratuïts i impensables aquí. Potser cal dir també que si algun dia Catalunya assolís una fórmula de finançament com el concert que tenen a Euskadi i a Navarra, els números de l'hisenda espanyola no sortirien. I per acabar, el més increïble és que desprès de tants i tants anys de ser cornuts i de pagar el beure, l'independentisme no sigui encara l'opció majoritària.

 
 

Comentaris