‘Bandoler’, de Margarida Aritzeta

La mitologia nacional és un tema que en un poble parcialment en construcció és de summa importància, malgrat que el cas dels Països Catalans, i encara de forma més concreta i precisa el del Principat, sigui més d’un tema juridicopolític que no pas de conscienciació i formació identitària.

En aquest sentit, les llegendes, que de sempre havien tingut una tradició oral, acaben per introduir-se en nous canals d’expressió i vehiculació: la literatura, balls populars, música, etc. I el cas del mite del bandolerisme potser és un dels més clars; com si es tractessin de proscrits contra les forces de l’ordre, els bandolers apareixen com a herois. A l’entorn de tota aquesta mitologia, el lector pot consultar assajos que en parlen, però també pot ser coneixedor de les tradicions que dèiem. Un exemple d’això és la cèlebre cançó que Lluís Llach va popularitzar fa un grapat d’anys.

L’obra que ens ocupa avui és la darrera que ha publicat Margarida Aritzeta (Valls, 1953): Bandoler. Sota aquest nom podem deduir que hi ha d’haver forçosament un d’aquests personatges que dèiem una mica més amunt, a cavall entre el terrorista (en terminologia contemporània) i l’heroi, és a dir un bandoler. Si entrem a concretar, veurem que Aritzeta ha ficcionalitzat la història que hi ha a l’entorn del bandoler Joan Serra, també conegut com «La Pera», que com se sap no va tindre una fi gaire agradable.

La història, que té lloc en diversos llocs —des dels carrers de Ciutat Vella de Barcelona, fins a les comarques del Camp de Tarragona, entre d’altres—, gira sempre a l’entorn d’un eix temàtic, una troca que es va descabdellant, que no és sinó la memòria d’un vell que, de ben jovenet, va decidir —o el Fat, si existeix, per ell— d’anar-se amb Serra pels camins del Principat.
 

Una història, amb tocs de relat negre, que demostra una vegada més que Aritzeta té encara molt per dir. Prova d’això és que recentment també han vist la llum altres obres seves: El pou dels maquis (Valls, Cossetània, 2013), El gorg negre (Barcelona, Estrella polar, 2012) o La maleta sarda (Barcelona, Columna, 2010).