El ball de la investidura

"És difícil que el ball de la investidura de Sánchez tingui un desenllaç desfavorable per a l’independentisme"

És difícil que el ball de la investidura de Sánchez tingui un desenllaç desfavorable per a l’independentisme, perquè en dues de les tres hipòtesis que hi ha sobre la taula hi ha una clara oportunitat política a explotar. La més òbvia és la derivada de l’escenari d’acord entre PSOE-Podemos i ERC. En la mesura que els republicans han decidit posar preu a l’acord, s’obriria un escenari nou on per primera vegada (hi ha el precedent de Pedralbes però va ser avortat abans de començar) el govern espanyol acceptaria parlar sobre el fons del conflicte. Per molt escèptic que es pugui ser –i un servidor ho és– sobre el recorregut real d’aquesta via en aquests moments, l’independentisme hauria aconseguit obligar el govern espanyol a seure, provocant contradiccions serioses en el bloc del 155 a Madrid: només cal veure com estan reaccionant la dreta, la ultradreta, la caverna mediàtica i alguns barons dels PSOE davant la hipòtesi que el govern d’Espanya “caiga en manos de Junqueras”. Si es forma govern, passen els mesos i la taula de diàleg avança de debò cap a una solució democràtica al conflicte, bé. Si passen els mesos i la taula s’encalla i fracassa, bé també, perquè s’haurà demostrat que ni amb Podemos en el govern l’estat espanyol és capaç d’oferir una solució per a Catalunya. Aquest darrer escenari es podria assemblar molt al generat al 2010 per la frustració de l’Estatut.

El segon desenllaç possible de la investidura és que el PSOE s’espanti per les demandes d’ERC i acabi trobant la manera de convèncer o bé el PP per a una abstenció d’estat, o bé a Ciutadans per a un Sí patriòtic gratis. En tots dos casos, l’excusa seria la mateixa: evitar que Espanya caigui en mans dels separatistes. Aquest camí portaria a un enquistament del conflicte i segurament a un enduriment de la repressió, cosa sempre indesitjable, però la fotografia d’un estat disposat a qualsevol solució menys a seure en una taula de diàleg amb els representants electes i institucionals del poble de Catalunya, seria un regal polític a l’independentisme a les portes d’unes noves eleccions al Parlament on el llistó del 50% del vot pot estar més a prop que mai. En qualsevol cas, el discurs de l’Espanya irreformable guanyaria molta credibilitat i podria ser una nova palanca de creixement sobiranista.

 

L’escenari més delicat és el tercer, el d’unes noves eleccions, que serien les cinquenes en quatre anys i les terceres en un any. S’hi pot arribar si el PSOE no cedeix a les demandes d’ERC i al mateix temps el sistema no és capaç de teixir una solució d’estat que permeti formar govern. Costa de creure que el sistema institucional espanyol s’autolesioni d’aquesta manera davant dels seus propis ciutadans i davant de les institucions europees, però pot arribar a passar. Segons com l’independentisme hagués gestionat les negociacions de la investidura, podria arribar a aparèixer com a igualment culpable davant l’opinió pública de Catalunya i ser castigat electoralment. També hi hauria un risc molt alt, no cal dir-ho, que l’escàndol majúscul d’unes noves eleccions disparés encara més la ultradreta i desmobilitzés irremeiablement el vot progressista a Espanya, desembocant en el pitjor govern possible per a Catalunya. Són amenaces molt reals que aconsellen evitar tant com es pugui aquest escenari, a no ser que es jugui deliberadament a l’estratègia del com pitjor, millor (i en aquesta columna no hi hem jugat mai).

 

Comentaris (10)
Boris Fa 2 mesos
Si ERC investeix Sánchez continuaran sent els indepens bons segons Madrid...O sigui devant la óptica de l'independentisme uns traidors, ja que a part de bones paraules no els hi donaran res del que demanan de cara a la parròquia. Això vol ERC? Ja us ho fareu....
Ramon Fa 2 mesos
Si tot va bé, que hi anirà, ERC tornarà a rebre l'hòstia electoral que es mereix. Com el 2010. Però confiem que aquesta vegada ja sigui la definitiva. Confiem que aquesta vegada no se'n refaci. Confiem que aquesta vegada desapareguin per sempre.
Josep Sierra Roca Fa 2 mesos
L'única realitat, però, és que els catalans em de continuar treballant, empenyent sempre més fort, en la defensa de la nostra Llibertat i la de tots els Drets Humans, vagi com vagi el "joc" dels polítics. Petites accions continuades per part nostra, faran caure el mur de la violència del “reino de españa” contra aquests Drets Humans. Recordeu la caiguda del mur de Berlín?
Història d'una derrota enunciada. Fa 2 mesos
És obvi que els espanyols no cediran en res. I si ho fan veure només seran mentides. Està clar que ERC cedirà a canvi de després tenir el control de la Generalitat (gràcies al suport de podemos-comuns i psoe). Per desgràcia també cediran en el tema lingüístic i altres. La política és un teatre. Lentament nosaltres ens anirem diluïnt dins Espanya fins desaparèixer.
Josep Olot Fa 2 mesos
Em sembla increïble que a aquestes alçades del partit algú pugui pensar que l'Estat espanyol negociarà res. Potser que us ho feu mirar...
A madrit ja tenen els raspalls a punt. Fa 2 mesos
A veure qui s'hi presta. A erc els poden prometre la Generalitat, sempre que la mamtinguin autonòmica. Molt temptador i molt car el preu que en poden pagar. El bloqueig a espanya és el més adeqüat.
Pol Fa 2 mesos
A Ñ ja els va be el "com pitjor millor". Històricament es el que anima a treure el feixista que porten dins. A CAT l'únic que podem fer es intentar no perdre la poca dignitat que ens queda.
Llevamos unos cuantos años de teatro, y los guionistas son cada vez peores. Fa 2 mesos
Resignación y palomitas.
Ramon Fa 2 mesos
Tant de bo que ERC investeixi el tal Sánchez!
Larsen Fa 2 mesos
La primera concessió que fa el PSOE és negar la immersió a l'escola. Quin escenari cap aquí?