Fa temps que sé que faig coses malament. Abans no ho volia ni veure i tothom que em deia: —Això no ho fas bé. Has de millorar—, pensava: —Això és que no m’ho han explicat bé o que, senzillament, no m’ho han explicat—. És difícil centrar-te en això que en diem autocrítica però és necessari per avançar cap a la plena realització personal, per ser persones més justes, més nobles, en definitiva, més intel·ligents. S’ha presentat, fa poc, la famosa Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de l’any 2013. Agafem l’estenedor perquè haurem d’agafar les pinces. Ens diuen que hem millorat (gràcies, senyor!) que el català com a llengua habitual no ha disminuït tot i que tampoc ha augmentat, que gairebé un 95% l’entén (quan vol), que un 80,4% el parla (sí, bueno, vale! es té que fer més), que un 82,4% el llegeix (de tant en tant) i un 60,4% l’escriu (pq ia nivell, my friends). Totes les dades s’han de contextualitzar perquè sinó podríem pensar que tot va prou bé. Hi ha una frase que diu que si fem sempre el mateix obtindrem els mateixos resultats. Cert! i pensar que aquestes dades són positives és deixar-se endur pel famós procés o, senzillament, no voler pensar-hi. Podria parlar de la immersió lingüística però crec que el propi informe ja deixa clar que és un sistema que funciona, però que funcioni no vol dir que no es pugui millorar. I hem de treballar per millorar-ho. Hem d’intentar, tal com deia la Marta Rojals en aquest article que el català que es parla i s’escriu sigui normatiu i de qualitat. Busquem l’excel·lència, si us plau!
Hi ha una dada, però, que sí que no cal interpretar gaire que és la de “Població que sap parlar català segons l’actitud que pren quan en adreçar-se en català li contesten en castellà”. Aquesta dada amb un nom tant llarg segueix donant símptomes significatius d’allò que se’n diu defecció lingüística i que els catalanoparlants acostumem a realitzar i Tallers per la Llengua intenta combatre. Quan un catalanoparlant té una conversa amb una persona que parla en castellà, en un 71% de les converses el catalanoparlant canvia de llengua. Per què?!?!?! Si abans dèiem que un 95% de la població entén el català! Perquè som tant prudents (per dir-ho finament) per no seguir parlant en català? Què és el que ens ho impedeix? Podríem dir que les dades han millorat (així ho contemplen) però jo no estic satisfet perquè si continuem fent el mateix camí arribarem sempre al mateix lloc, en canvi si decidim canviar de ruta, els resultats seran diferents. Les dades, per exemple, de l’altre sentit, ens diuen exactament el mateix, és a dir, quan una persona parla en castellà i el seu interlocutor li respon en català en un 70% continua la conversa en català! Així doncs, què esperem per usar el català sempre, a tot arreu i amb tothom? Reflexionem-hi, companys, reflexionem-hi.
