Austeritat o asfixia?

Cal aplaudir l’esforç que significa el pla d’austeritat aprovat pel govern en temps de crisi. Encara que, d’altra banda, aquesta iniciativa s’hauria d’haver pres molt abans. El govern n’està molt de ser el primer dels de l’estat –que no està governat per partits de l’oposició a Madrid- que va reconèixer la crisi i també de ser un dels primer a adoptar un conjunt de mesures per fer-hi front. Però ni totes les que es van acordar es van complir ni s’ha mantingut aquell impuls en el temps. Ha hagut de ser l’asfixia pressupostària la que ha portat el departament d’economia a introduir importants retallades a tots els departaments (a uns més que d’altres). D’altra banda es troba a faltar que es defensi aquí el que es demana a fora, i si algun dels partits del govern va demanar a Zapatero que fes desaparèixer tres ministeris ara sembla que seria un bon moment per tancar alguna conselleria. Si demanar-ho aquí és massa fàcil i poc eficaç, tal com ha dit el conseller Antoni Castells, també ho deu ser allà. Finalment recordar que l’austeritat és també una actitud i una virtut, la pràctica de la qual no hauria d’estar sotmesa a un pla de govern.