Aterrar a Palau

"Nosaltres, la ciutadania, haurem de fer costat a Quim Torra. I ho farem des de la diversitat que tenim a Catalunya"

Ahir Quim Torra va prendre possessió com a 131è president de la Generalitat de Catalunya. El nou inquilí de Palau va prometre "fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel Parlament de Catalunya", tal com ja havia fet l'ara president a l'exili, Carles Puigdemont. I ho va amb una cerimònia sòbria, austera, sense gaire símbols, molt breu, amb pocs convidats, amb molt poca premsa i només en presència de la segona autoritat del país, el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent. D'aquesta manera, l'acte va respondre molt acuradament al context polític i social que vivim d'ençà de l'aplicació del famós article 155. I és que les formes i les paraules van denunciar l'extraordinarietat del moment que ens toca viure, en que la repressió judicial i les ingerències polítiques espanyoles han capgirat el dia a dia de les nostres institucions i la vida de les persones que les encapçalaven.

 

De fet, res del que ha succeït d'ençà que es va saber que Quim Torra seria el president del Govern no s'ha ajustat a la normalitat a la que estàvem acostumats. Els llaços grocs a l'hemicicle durant el debat d'investidura, els partits d'obediència constitucional amenaçant amb la continuació del control per part del govern espanyol, els retrets i les amenaces al candidat a causa de publicacions antigues, el menysteniment a la institució, la visita i la roda de premsa de Berlín, el viatge de dilluns vinent a les presons, i tantes d'altres coses, assenyalen que res no és com hauria de ser. Ai las! Ja res no és com hauria de ser! I això és així perquè tenim presos polítics i perquè hi ha persones que viuen a l'exili. I això és així perquè ens toca viure en la mentida i en la barbaritat que implica no voler dialogar per garantir el dret a decidir de la ciutadania. Per això, els fets i les paraules esdevenen tan rellevants i per això cal entendre molt bé el que significa allò que es va assenyalar des de la capital alemanya: la presidència de Torra serà una presidència de "custòdia", a l'espera de restituir definitivament tot allò que el 27 d'octubre, amb la roda de premsa del president Mariano Rajoy, va quedar enrere. I és que aquell dia, ens van manllevar la voluntat del poble i allò que la democràcia havia decidit. I ara, ha arribat l'hora de restituir-ho.

 

Per fer-ho i per continuar el camí, el president Torra -el valent, agosarat i lleial president Torra, m'atreveixo a dir- ja és al Palau de la Generalitat. I ara, evidentment, ha d'aterrar-hi.

 

Vostès -com servidora- també deuen pensar que no serà un aterratge planer. Per què? Doncs perquè el president Torra té un gran repte al seu davant. A ell li toca encapçalar la gestió del dia a dia d'un Govern que encara és autonòmic i paral·lelament continuar treballant per la República i pel procés constituent. A ell li pertoca gestionar la realitat tossuda i al mateix temps treballar per una pantalla que encara és simbòlica però que volem ben real. Però en aquest trànsit, una cosa és ben clara: no hi ha ni marxa enrere, ni cap mena de frenada, perquè aquest fou el mandat del 21-D i aquesta és la majoria que existeix al Parlament de Catalunya. I com es pot fer? Doncs només es pot fer -per dir-ho amb les paraules de l'amic Jordi Sánchez- "amb molta força al braç i amb molta llum als ulls". I a més, amb el diàleg de qui ha estat capaç de parlar de tot durant les negociacions, amb la generositat de qui entoma un càrrec com aquest, amb el rigor d'un intel·lectual, amb la tenacitat de les persones que han treballat des de la societat civil, amb la tossuderia de qui vol construir un país nou, amb la creença de qui professa devoció a Eugeni Xammar, amb el senderi d'algú que coneix bé la història, amb l'obertura de mires de qui serà el president de tots els catalans i les catalanes, amb la paciència de qui va saludar durant més de mitja hora a les persones que dimecres s'aplegaven a la Plaça de la Catedral per recordar els presos, amb l'estratègia dels homes i dones que fan estat, amb el pas ferm, i amb tot el que convingui. Tot això -i molt més- serà el Quim Torra president de la Generalitat de Catalunya. N'estic convençuda.

 

 

I nosaltres, la ciutadania, li haurem de fer costat. I ho farem des de la diversitat que tenim a Catalunya. I cadascú de nosaltres ho farà a la seva manera, des del seu pensament i des de les seves creences. No en va, l'independentisme és plural. Coincidirem més o menys amb les seves idees. Algunes vegades ho farem cegament, i d'altres ho farem amb dubtes. I malgrat això, res no impedirà que li deixem el braç i li posem la llum, perquè només així tindrem la república i la llibertat que tots anhelem.

 

Comentaris