De moment, l’únic que sabem del suposat pla del PSOE per afrontar la crisi política catalana no és el que conté, sinó el que descarta. Ministre rere ministre han sortit a afirmar, quasi ofesos, que no hi ha cap possibilitat de convocar un referèndum d’autodeterminació. Cap. Com ha dit la ministra portaveu, el govern del PSOE “oferirà diàleg amb una mà mentre sosté la Constitució a l’altra”.
Així les coses, el que reclama el socialisme espanyol és que siguin els partits independentistes els que convencin la ciutadania catalana de què cal abandonar el que representa l’1 d’octubre. Liquidar socialment la idea del dret a decidir a canvi de què els partits catalans retornin a la casella anterior a l’Estatut de 2006. En el fons, la reclamació de Madrid és que els partits recuperin la distància respecte a les seves bases i la màxima autonomia necessària per negociar el reingrés al règim del 78.
Dit d’una altra manera, qualsevol pacte -per si mateix- desmobilitzaria una part substancial de l’independentisme. Tant pels desencantats com pels que, d’entrada, creurien els partits que voten i pensarien que és impossible anar més enllà. Talment com si el referèndum de l’1 d’octubre i les agressions de l’Estat no haguessin existit mai. La prioritat és assassinar l’1 d’octubre fent veure que se li aplica una pietosa eutanàsia.
