Finalment i segons estava previst en el guió del ministre d’indústria Montilla, avui el nostre Molt Honorable president, tindrem cementiri nuclear a Ascó. El gran Joan Saura, sor Camats i l’esperança verda d’ICV, Joan Herrera, posen aquella cara d’úlcera d’estómac en estat terminal. En Carod, gallina sense coll segons apreciació sublim de Pilar Rahola, diu que no, que no el faran; prova fefaent que aviat s’inaugurarà, doncs algú recorda que s’hagi complert mai res del que diu aquest senyor que havia de ser l’actual president de la Generalitat després d’acabar amb Pasqual Maragall?
Però deixem-nos de coses tristes i depriments i agafem-nos la vida amb actitud positiva, això és el que penso fer i goso compartir amb tots vostès tot suggerint una sèrie d’idees que juntament amb la del Magatzem Temporal Centralitzat (que es veu que és com se n’ha de dir) tornaran la prosperitat a Catalunya. Siguem realistes, no som productius en res, tenim un índex d’atur que ja passa el 20%, sobre les infraestructures mala peça al teler, ens deixen netejar els lavabos del tren i, respecte l’aeroport del Prat, tindrem veu però no vot, la qual cosa significa que serà subsidiari de Barajas i que el pastís de l’aviació se’l menjaran ells. Què hem de fer? Tallar-nos les venes o fer-nos-hi trenes? Res d’això. Si ens donen el cementiri nuclear, convertim-ho en una oportunitat: no en tenim prou amb el d’Ascó, posats a fer i donada la gran idoneïtat tècnica que suposen les terres de l’Ebre segons els experts, ja que estan molt properes a una central nuclear i aquest cementiri recollirà els residus d’Espanya, podríem aprofitar per fer un gran complex nuclear mortuori. Convertim-nos amb el gran tanatori nuclear europeu que tingui una immensa porta d’entrada amb un emblema de ferro forjat que posi les despulles nuclears us faran lliures.
Què més ens deixa fer el govern amic de Madrid? Exercir la prostitució. Les nostres carreteres, les rotondes, els trencants secundaris, són una permanent exhibició de senyores assegudes en les seves cadires que comercien amb els seus encants. Els alcaldes dels municipis afectats escolten perplexos que allò ho han de gestionar ells, que no és competència del govern. Doncs transformem aquesta xacra social en un negoci declarat, convertim-nos amb el bordell a l’aire lliure més gran d’Europa, entre els dinerons que traiem pels responsoris radioactius i els que vinguin del comerç amb la carn, de mica en mica anirem tapant forats, i mentre amb els quatre xavos del Plan ZP coronat amb el barret de la “ñ” d’España, fem parterres per a les rotondes i murets de pedra al voltant de qualsevol galindaina, nosaltres ens pagarem autovies com Déu mana, acabarem el TGV en el temps que toca, posarem més i millors mestres a les escoles, donarem un bon mos a les universitats perquè facin recerca i pagarem unes vacances a la Veneçuela de Chaves que així els sindicats estaran contents.
També veig una gran ocasió de negoci amb Guantánamo, el nostre govern tripartit en va fer causum belli del seu tancament, però ara es veu que ningú no els vol aquests xicots amb el mono taronja que intimaven amb els que es van estampar contra les torres bessones i també tenien relacions fraternals amb els que van rebentar els trens a Madrid. Doncs siguem valents i portem-los aquí, que se’ns pagui una quota i dediquem bona part dels efectius dels mossos a vigilar una gran Guantánamo, així en Saura es deslliura de la policia i els bombers que tanta nosa li fan.
Potser no serem un país ideal, però serem el que ens deixen ser.
