Arrimadas i Puigdemont a la 'pole position'

"La clau que reclamava Xavier Domènech torna a estar en mans de la CUP, que ja ha avisat en campanya que no donarà suport a una via que no sigui l'unilateral"

Ja està tot el peix venut. Els auguris que una alta participació electoral beneficiaria clarament l'unionisme i faria saltar pels aires la majoria parlamentària independentista no s'han complert. El bloc independentista guanya en escons, tot i que no arriba al 50% dels vots. Una primera conclusió és clara: el "procés" no ha servit per incrementar la majoria social a favor de la independència. Tampoc per afavorir una majoria alternativa contrària. Les eleccions del 155 convocades per Mariano Rajoy deixen una Catalunya encara més dividida i difícil de governar.

 

Les emocions a Catalunya estan a flor de pell. Les darreres setmanes hem vist clarament com la confrontació d'emocions identitàries que es viu actualment a casa nostra ha marcat els discursos de campanya electoral dels partits polítics. Uns, per seguir avançant cap a la plena sobirania de Catalunya; els altres, per mantenir vius els llaços amb Espanya. L'apel·lació als sentiments, el patriotisme d'una i altra banda, els símbols, i les banderes han estat una constant en debats, actes i concentracions. El vot emocional, enfront el tradicional vot més ideològic, ha estat determinant en el resultat final d'aquestes eleccions.

 

C's ha capitalitzat el vot útil unionista. Inés Arrimadas és la gran vencedora d'aquesta nit electoral. El seu verb contundent i repetitiu, més propi d'anunci de telebotiga, sumat a una campanya inflexible i dura contra la independència (no oblidem que Ciutadans va néixer fa onze anys per lluitar contra el nacionalisme) ha captivat definitivament electorat nou, jove i segurament antics votants populars, socialistes i probablement també alguns antics votants de CiU. L'apel·lació constant de C's al vot útil ha funcionat a la perfecció dins el bloc constitucionalista i ha frenat l'esperada pujada del PSC, que només ha pogut esgarrapar quatre vots de l'antiga Unió fruït de la incorporació de Ramon Espaldaler a les llistes.

 

ERC, l'únic partit amb el seu cap de cartell Oriol Junqueras a la presó, va començar la cursa electoral al capdavant de totes les apostes. El vent els bufava a favor a totes les enquestes. Però la indefinició en relació al rol de Marta Rovira, una campanya electoral marcada per alguns errors estratègics i la irrupció de la llista del President els ha fet perdre la pole position. L'electorat sobiranista no ha tingut clar al llarg de la campanya qui representava el vot útil, que s'ha anat desplaçant progressivament de Junqueras a Puigdemont, perjudicant també les expectatives electorals dels anticapitalistes de la CUP, que probablement han pagat els plats trencats de la intransigència post 27S.

 

 

L'antiga convergència capitanejada per Mas i Pascal, en la seva enèsima operació de camuflatge de les seves sigles per evitar un nou daltabaix electoral, ha salvat els mobles amb el seu principal valor Carles Puigdemont. És evident que l'exili a Brussel·les li ha aportat força, relat i embranzida. Com diria aquell, "li ha faltat una setmana i un debat" per quedar primer.

 

El PP és el gran derrotat i es converteix en un partit gairebé residual a Catalunya. Ni la contundència del 155 ni les anades i vingudes de Rajoy els ha fet millorar les expectatives electorals, agreujades per les simpaties d'Aznar cap a Ciutadans. És el seu gran fracàs i n'hauran de prendre nota si no volen perdre ben aviat l'hegemonia de la dreta a Espanya. Compte amb Albert Rivera a les properes eleccions generals.

 

L'horitzó de la governabilitat no serà fàcil. La clau que reclamava Xavier Domènech torna a estar en mans de la CUP, que ja ha avisat en campanya que no donarà suport a una via que no sigui l'unilateral.  Les eleccions del 155 ni han canviat interlocutors ni han variat la correlació dels blocs. Sense diàleg ni entesa no hi ha solució possible. El partidisme i la divisió independentista ha portat per primer cop a un partit no catalanista a guanyar les eleccions al Parlament. N'hauran de prendre nota.  El futur de Catalunya està en mans de la generositat d'uns i el tacticisme d'altres.

 

Comentaris