S’acosta el cap d’any i, com és tradició, aquest és un bon moment per reflexionar, des de l’exterior, sobre l’ampli ventall d’èxits assolits per la Marca España. No se sorprenguin massa si aquest llistat parcial divergeix de l’ofert pels diaris editats a l’Estat espanyol.
Per exemple, en política de defensa, el govern espanyol decidí augmentar durant la canícula estival –per segon any consecutiu– el pressupost del Ministeri de Defensa. És a finals de juliol quan hom no para esment en aquestes fosques maniobres. Així doncs, mentre el 2012 l’inesperat augment del pressupost de defensa fou del 28%, aquest 2013 el Govern espanyol decidí augmentar en 877.3 milions d’Euros –quasi bé el 15%– l’import originalment inclòs per a logística militar en els pressupostos generals de l’Estat.
En particular, voldria recordar-los el fiasco dels submarins S-80 de Navantia, unes naus amb sobrepès incapaces de tornar a la superfície un cop submergides; bé, en tot cas l’operativitat d’aquests ictinis obesos seria teòricament possible si, a més d’esdevenir més lleugers, tinguessin un prototip de motor que no s’hagués calcinat en la seva fase de proves. Tan sols el pressupost d’aquests quatre Leviatans de plom és de 2.135 milions d’Euros, incloent els 204 milions que s’hauran de gastar el 2014 per garantir-ne l’aprimament. 2.135 milions d’Euros serien suficients per construir 16 torres Agbar o bé, com a exemple alternatiu, augmentar en un 50% el pressupost del Departament d’Ensenyament de la Generalitat.
En política esportiva, el totpoderós Estat espanyol, representat a Buenos Aires per una “austera” delegació de 180 persones embolcallades en una aura d’eufòria artificiosa, veié com la candidatura de Madrid quedava eliminada en la primera ronda de votacions del COI per decidir la seu dels Jocs Olímpics d’estiu de 2020. Mentre el món sencer entengué la candidatura madrilenya com una frivolitat absoluta, la premsa de l’altiplà castellà donava per guanyadora la vila de la “relaxing cup of cafè con leche”. Bon profit.
En política de justícia, l’Estat espanyol es pot vantar d’haver millorat la seva transparència: mentre Francisco Pérez de los Cobos, President del Tribunal Constitucional, hagué d’amagar la seva militància en el PP per aconseguir el seu càrrec, el nou President del Tribunal Suprem i del Consejo General del Poder Judicial, Carlos Lesmes Serrano, no ha pogut ocultar haver estat un alt càrrec de l’abanderat dels no-nacionalistes, l’expresident Aznar. Es veu que mentre la independència catalana els angoixa, la independència judicial no els amoïna gens.
Els podria donar més exemples i, de fet i aprofitant la meva visita a Europa aquest Nadal, així ho faré. Amb voluntat de donar continuïtat als arguments proposats al Programa ‘Singulars’ ara fa un any i acceptant l’amable invitació oferta per l’Associació Sabadell Memorial – Unió Catalanista de Sabadell, oferiré una conferència titulada “Arguments per al Sí & Sí”.
Si ara fa dotze mesos vaig proposar els meus “Arguments per a l’Estat propi” a TVC, crec oportú oferir un ampli ventall de raons per aconseguir l’Estat propi independent. Així doncs, els convido a venir el divendres, 27 de desembre, a les 19:00 hores, a l’Espai Cultura –antiga Escola Industrial d’Arts i Oficis de la Caixa de Sabadell– al Carrer d’en Font, 25, de Sabadell. Ja que parlarem de llibertat, l’entrada, òbviament, hi serà lliure.
Si no ens veiem a Sabadell, els desitjo un molt democràtic i sobirà 2014.
