ARENYS A LA LITERATURA ESPANYOLA

"La histèria espanyola per un referèndum de poble s'entén molt millor després d'aquestes lectures"

Les lectures recomanades d'avui són dues grans novel•les de la literatura espanyola: Réquiem por un campesino español, de Ramón J. Sénder, i Los santos inocentes, de Miguel Delibes. Són dues novel•les magistrals, no en tinguin cap dubte: si a vostè li agrada llegir, hi passarà gust de debò; si ja fa anys que les ha llegit, li agradarà revisar-les. Ara bé: si, per contra, vostè és dels que es prepara ara mateix per deposar al peu d'aquest article un comentari sobre l'origen xarnego del seu autor (del qual m'enorgullesc, per descomptat) o sobre la suposada inferioritat mental dels escriptors en llengua castellana, li recomano que ho deixi córrer. O bé, que aprofiti l'ocasió per esbravar-se i deixar aquí sota, al peu del text, la seva contribució: com a mínim, haurà esbandit una mica de brutícia.

Si vostè, però, forma part de la primera categoria, sabrà que la novel•la de Sénder retrata la desesperació d'aquells que, un dia, van somiar en una Espanya lliure, democràtica i igualitària, i van topar dolorosament de morros amb el caire viu del seu fracàs: un fracàs que tingué els seus efectes, que encara avui patim. I que el relat de Delibes se centra en l'explicació de la misèria de les classes més baixes durant la satrapia franquista: una misèria tan fonda que, en les seves característiques més essencials, s'acostava molt de prop a una mena de feudalisme desenvolupat en ple segle XX. A Catalunya, mal que hi hagi qui no ho vulgui admetre, aquesta mena d'endarreriment no tan sols fou patit en desmesura: també va ser consentit per alguns dels que, endins, es proclamaven més patriotes que ningú.

Han passat els anys i Espanya ha deixat molt enrere la seva condició de país en vías de desarrollo (aquesta era la fórmula que ens ensenyaven a l'escola, als de la meva edat) per convertir-se, diuen, en la dotzena potència del món. I això també deu ser veritat, si més no en part. Avui, Espanya és un país ric, capdavanter, capaç de tractar-se de tu a tu amb la resta de líders del Primer Món.

Una evolució òptima, si no fos per una petita pega: la del dèficit democràtic que arrossega. Aquesta evolució espectacular, des de la misèria fins a l'opulència, s'explica principalment per la contribució que Catalunya hi ha fet en termes de PIB, i que és perfectament mesurable. Quan algú, fos del partit que fos, s'ha preguntat si aquesta contribució no tenia característiques de robatori, la resposta espanyola sempre s'ha produït en forma d'exabrupte i amenaça. I així hem arribat fins a la consulta d'Arenys de Munt: llegeixin les dues novel•les esmentades al començament, comparin els seus relats amb la situació que vivim avui mateix, i treguin les seves conclusions. La histèria espanyola per un referèndum de poble s'entén molt millor després d'aquestes lectures, perquè es pot mesurar en diners. Encara que hi hagi qui no s'ho cregui, la literatura sempre il•lumina la realitat.

 
 

Comentaris