Ara tots al faristol?

"No proposen res de real ni de tangible que sigui sinònim de solució fent rodes de premsa que són bàsicament mítings preventius d'una campanya negativa i abocada a la destrucció"

M'hi vaig fixar la setmana passada quan Mariano Rajoy va comparèixer per sorpresa des de la seu del PP per parlar de la conferència del president Carles Puigdemont a Madrid. I m'hi vaig fixar ahir quan Soraya Sáenz de Santamaria ha comparegut aquest dilluns des de la seu del govern espanyol per parlar de la cimera convocada pel president a Palau. L'un va abandonar la comfortabilitat del plasma i l'altra ha deixat de banda l'àmplia taula de la sala de premsa de Moncloa, i en tots dos casos han optat per proferir el seu discurs des d'un faristol. A fer un míting, vaja. És a dir, a mostrar amb paraules i gestos que no estan per a taules de negociació, que no s'hi asseuran, però que en canvi sí que s'enfilaran tant com calgui en els faristols de la confrontació, de les consignes buides i de la retòrica d'atac.

 

Han decidit camuflar així que no proposen res de real ni de tangible que sigui sinònim de solució, i que van constantment a remolc d'allò que impulsa el govern i el parlament català, fent rodes de premsa que són bàsicament mítings preventius d'una campanya negativa i abocada a la destrucció, no a la construcció de res. I així des d'aquesta posició i assumint coherentment aquest rol, es poden dir estratosfèriques barbaritats (o absurditats, segons es miri), com la pronunciada per la vicepresidenta espanyola aquest dilluns: "Puigdemont quiere hacer un referéndum en lugar de escuchar a los catalanes". I podria haber reblat: "Y con esto y un bizcocho, hasta mañana a las ocho". Més que lamentable, denigrant.

 

 

Res de greu per si sol, acostumats com ens tenen a aquesta manera de fer que a tants els ha convertit a l'independentisme. Però drama si, en paral·lel, aquí a Catalunya, teòrics defensors del dret a decidir dels catalans, a l'hora de la veritat, es posen estupendus amb allò d'anar o no anar a reunions per treballar-hi, en funció de qui les convoqui. I drama doble si els teòrics socis impulsors de la cosa decideixen baixar-se del carro de l'organització per enfilar-se al de l'agitació social per mirar de marcar paquet i, en definitiva, per entrar en la retòrica tàctica i electoral destructiva dels del PP i companyia.

 

Comentaris