No pot ser que la política catalana siguin tan estúpida com perquè n’hi hagi prou amb uns centenars de fatxes, néts dels grisos, per provocar un daltabaix a l’interior del Govern i una crisi entre les forces sobiranistes. Si ho tenen tan fàcil, deixem-ho estar i intentem salvar els castells i les sardanes, si és que en som capaços. I no ho dic pels enfrontaments de disssabte, que no canviaran res essencial, sinó per l’extrema facilitat amb què l’Estat i les seves clavegueres -ni que sigui indirectament- aconsegueixen erosionar la confiança dels ciutadans d’aquest país en les institucions pròpies.
Les imatges dels Mossos atonyinant independentistes, just abans de l’aniversari de l’1-O, són el millor regal imaginable per a un Estat que arrossega, justament, aquest estigma internacional. Però és que les fotografies dels mossos atacats amb pintura encara superen en plasticitat les anteriors. Tot plegat, un autogol per l’esquadra (dels Mossos) que, per si fos poc, ha deixat la sensació de què el Govern no controla bona part de la seva policia. Un any després, als piolins ja no els cal agredir a la gent, només han de sortir a exhibir-se i ja els estomacaran els mossos… Quin desastre.
L’actual direcció política de la policia catalana ni va néixer ahir, ni és sospitosa de connivència amb l’espanyolisme; ni amb el del carrer ni amb el de l’interior del cos, molt actiu des de l’aplicació del 155. Tenen feina i si, com insinua el president Torra, hi ha agents que es van excedir, cal prendre mesures clares i visibles. Perquè si s’autoritza una manifestació que pretén humiliar la majoria de la societat catalana, també s’assumeix la responsabilitat d’evitar els possibles incidents. O sigui que menys porres i més estratègia.
