El 2019 ha començat amb molt males notícies per les dones -per a la societat en general, vaja-. Des de l’atac a la llei de violència de gènere per part de Vox, a la primera dona morta per violència masclista a Cantàbria -el tercer dia de l’any!-, passant per una justícia que decideix mantenir en llibertat provisional cinc energúmens d’un grup que es fa dir a si mateix ‘La Manada’ i que estan condemnats a 9 anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual. Molt decebedor, tot plegat. Realment, a Vox i als seus votants els hauria de caure la cara de vergonya de veure com el seu desafiament sobre la llei de violència masclista coincideix en el temps amb l’apunyalament a Laredo d’una dona per part de l’home del qual s’estava separant. Lamentable.
Vox va aparèixer potentment en escena fa uns anys fent d’ariet contra l’independentisme. I el seu nom es va fer encara més conegut quan va decidir fer d’acusació popular contra els dirigents independentistes que ara són a la presó o a l’exili. En aquell moment, però, no va preocupar a ningú. A cap espanyol, es clar. Ans al contrari: va ser celebrada la seva iniciativa contra els qui volien destruir la sagrada unitat d’Espanya. Però, de sobte, i després dels resultats obtinguts pel partit de Santiago Abascal a Andalusia -12 diputats de 109 que té el Parlament andalús-, s’han disparat totes les alarmes.
Dones, immigrants, homosexuals,… Una llarga llista d’afectats per les propostes de Vox. De sobte, ha deixat de ser un partit simpàtic per a molts. Aquesta extrema dreta -que arriba per quedar-se- ve amb la intenció de combatre totes les minories o col·lectius més vulnerables. I entre Vox, ‘La Manada’ i la justícia, els està quedant un país d’allò més bonic als espanyols. Un país tacat de prejudicis on els drets humans queden lesionats i la justícia és coixa, cega i incapaç de donar respostes. Una societat on alguns grups viuen insegurs i espantats. I encara hi ha qui es pregunta per què volem marxar, els catalans…
