Al cementiri de València s’hi van trobar restes de 27.000 persones, alguns d’elles bebès, que, acabada la guerra, van ser assassinats pels vencedors de la guerra incivil. Aquest és un crim tipificat com a “crim contra la humanitat”, i a tot arreu del món són els Estats els encarregats de dilucidar què hi va passar, exhumar els cadàvers i identificar-los per tornar-los a les famílies i de rehabilitar la memòria dels desapareguts. Només l’Estat espanyol deixa la qüestió en mans d’associacions i particulars. I hi posa totes les dificultats.
Doncs bé, el Fòrum per la Memòria al País Valencià es va fundar a partir d’un fet: l’alcaldessa de València volia tirar ciment sobre aquesta immensa fossa, vergonyant herència del franquisme, per construir-hi a sobre un cementiri “más bonito”. El Fòrum va actuar per tots els camins legals, practicant les corresponents denúncies.
En aquests moments encara estan en via judicial, les reclamacions dels familiars de les víctimes, però l’alcaldia ja ha donat per arxivat el cas i ha començat les obres d’ajardinament de la zona en qüestió. I no sols això, sinó que hi estan fent les obres d’instal•lació d’un monòlit que diu: “En memòria de tots els qui van donar la vida per l’Espanya que creien millor”. Aquesta frase, sobre un fossat que conté la matança més gran d’Europa (acabada una guerra), posa en el mateix pla les víctimes i els botxins, fingint una neutralitat que ha indignat els familiars (¿us imagineu un monòlit a Austwitch que digués: “En memòria dels qui van morir per l’Alemanya que creien millor”?).
Ara, que la catalanofòbia s’ha disparat com mai en tota la vida (llegiu si no els comentaris digitals del diari “El Mundo” i de l’esportiu “Marca” acompanyant l’article sobre una roda de premsa de l’educadíssim Josep Guardiola); ara, que hom surt de l’armari i ja no queda lleig dir-se racista; ara que les centrals nuclears tornen a ser “la” solució dels qui no han llegit mai un informe tècnic competent; ara, que hom es queixa dels “privilegis” de les dones, que moren cada setmana a mans de les seves parelles; ara, que ja sonen rumors sobre “discutir” la conveniència de la pena de mort. Ara, que passa tot això, és el moment idoni perquè els franquistes, els feixistes i els racistes tapin amb ciment la negra nafra del seu passat.
